Èxode migratori i canvi climàtic
Les nostres consciències sotragades en plenes vacances estiuenques, la Unió Europea desbordada, les televisions espectacle cercant les imatges més impactants i dramàtiques. Milers i milers de refugiats, famílies senceres, al paire de traficants i màfies criminals; uns fugint de la guerra, altres d'una existència impossible; tots ells a la recerca del somni d'una vida millor. Estem davant dels efectes col·laterals del colonialisme i de les guerres fratricides alimentades pel fanatisme religiós, però també conseqüència de l'èxode rural que en els darrers anys ha accentuat la misèria i la inestabilitat de moltes regions del Sahel i de l'Orient Pròxim. La resposta al canvi climàtic, però, no té en compte l'èxode migratori. Es dissenya com un problema dels països rics i s'intenta resoldre (per la porta falsa) amb tecnologia, acords com els que es concretaran a la propera cimera de París, basats en concessió de “fons verds” i mecanismes de compra i venda dels drets a contaminar (una aberració que ja ha provocat un frau de 600 milions de tones de CO2 irregularment emeses en els darrers cinc anys). Una altra notícia que avaluarà la cimera és el recent informe de la Global Forest Watch denunciant que la desforestació (responsable del 20% de les emissions de CO2) durant el 2014 ha afectat 18 milions d'hectàrees. I un 1,6 mil milions de persones depenen dels boscos per viure!
En realitat la degradació dels grans agroecosistemes ha agreujat la desesperació dels camperols que s'han vist obligats a malviure en les ciutats superpoblades sense feina, ni habitatge. Han perdut l'accés lliure a l'aigua i a una terra fèrtil. No és casual que Estat Islàmic s'hagi desenvolupat a Síria i a l'Iraq en les regions on els rius Yarmuk, Tigris i Eufrates asseguren fertilitat i bones collites davant un futur incert de sequeres, tempestes de pols i inundacions. Els escenaris són pessimistes per tota l'Àfrica i l'Orient Pròxim, amb augment de les temperatures globals i baixa del règim de precipitacions. El canvi climàtic provocarà 200 milions de “refugiats ecològics” el 2050, segons Norman Myers, ambientòleg de la Universitat d'Oxford que ha estudiat aquest fenomen social, estudi que ha corroborat les Nacions Unides.
Si la UE no reacciona a temps els fluxos migratoris s'incrementaran encara més i desestabilitzaran la governabilitat de molts estats. Cal decretar la situació d'emergència i començar a col·laborar
solidàriament amb els països d'origen dels emigrants per ajudar-los a adaptar-se al canvi climàtic. Caldrà regenerar els agroecosistemes danyats perquè resisteixin
millor els canvis climàtics que s'hi produiran mitjançant una agricultura i uns sistemes de regadius eficients. Els euròcrates de la UE i els funcionaris de les Nacions Unides ens poden dir que ja fa anys que elaboren projectes d'assistència, però els intermediaris d'aquesta cooperació solen ser corruptes. El finançament i la tecnologia es
perden pel camí. Les ONG més creïbles i honestes
tenen dificultats per realitzar la seva tasca. La connivència dels estats de la UE amb les multinacionals que operen en aquests països i amb els seus governs dictatorials han acabat destruint la pau de la gent i l'autonomia dels camperols.
Ho va dir Einstein: “No podem resoldre els problemes de la mateixa manera de pensar dels que els han generat.” Això és precisament el que explica que no s'avanci amb la resolució del conflicte migratori. La partitocràcia dominant en els estats (també al Parlament Europeu) i les multinacionals, especialment les que monopolitzen els recursos fòssils, es resisteixen a cedir el timó de la regeneració del sistema.
Es focalitza la preocupació ecològica únicament sobre el canvi climàtic, com es preveu en la cimera de París, i ens oblidem de protegir la salut, eliminar les injustícies i posar fi a la colonització energètica i alimentària.
El nostre futur Estat català haurà
de tenir molta cura de no formar part d'aquesta complicitat i definir en la constitució una política internacional en defensa de l'accés equitatiu dels pobles a l'aigua, l'aire, els sòls fèrtils, la biodiversitat, les energies renovables i el comerç just.
Si no canviem la nostra relació amb la Naturalesa, contribuirem al fet que la crisi global esdevingui l'inici de la sexta extinció de la història del nostre planeta. I aquesta no s'haurà produït per l'impacte de meteorits o d'erupcions volcàniques, sinó per l'acció irresponsable i la cobejança dels mateixos humans.
