Si avui és 11, això és la mani

Ei, ara prou, eh? Ho dic seriosament. Que sí, que ja tinc la samarreta blanca, també la plantilla aquesta del punter. I ara baixo a comprar cartolina del color que em toca i la retallaré. Tranquils, que si no trobo cartolina del color que em toca, la compraré de color cru, agafaré retoladors o ceres i la pintaré... I demà, cap a la Meridiana, i tant que sí. Em situaré al tram assignat, ni un més amunt ni un més avall, i un cop allà, m'esperaré que passi la senyoreta encarregada de manualitats perquè comprovi que vaig d'uniforme i que tinc els deures fets. Després, quan vegi arribar el punter gegant, aixecaré la fletxa al mateix temps que els altres, sense avançar-me ni endarrerir-me... I a veure, què més? Sí, sí, és clar, si s'ha de cridar alguna consigna, jo, més alt que ningú. I si s'ha de fer pinya en algun castell, per manca de personal, allà em tindreu, ensumant l'aixella del de davant... Però que consti que això s'ha acabat, entesos? Ni un any més! Si us plau, no em vingueu amb més cadenes humanes, ni ves baixes, ni onades de punters, ni candidatures de cent mil persones... Que ens hem convertit en un país Guiness, caram! Que no veieu que vindrà el Circ du Soleil i se'ns endurà de gira permanent? Ara fiqueu-vos a la pell d'un europarlamentari, d'un ministre o d'un president de govern estranger repassant la premsa amb un col·lega. –“Guaita, François (o James, o Boris), els catalans ja hi tornen.” –I doncs, Edward (o Jacqueline, o Renata), què fan aquest any?” –“Un castell de 30.000x24, amb folre agenollat i manilles de cap per avall” –“Oh là là, no es deu haver fet mai enlloc, això...” –“Ben segur que no. Què et sembla si felicitem Mr. Jordi quan acabi la sessió plenària? –“Fet. Però si ens convida a una ratafaia d'Olot per tornar-hi amb la independència, diem que tenim comissió de pesca i aigües territorials, OK?” –“Això per descomptat, François, només faltaria que un dia l'obtinguessin. Què farien els 11 de setembre?” –“Oh, mai no m'ho perdonaria! Que per una relliscada nostra, aquest poble es quedés sense l'estímul anual...” Ahir vaig somniar que era 11 de setembre, que passava pel carrer d'Ali Bei i que té, com altres vianants, jo també deixava una rosa al peu de l'estàtua de Casanova abans d'anar a fer una tapa. El que no recordo és si ja érem independents o no...