Bordell gai

La mitologia altempordanesa inclou efemèrides particulars com ara, els figuerencs, haver elegit el 1841 el primer alcalde republicà de la Península; fou Abdó Terradas. Ara la comarca es podrà apuntar una altra fita: al Pont del Príncep (confluència de l'N-II amb la carretera de la Bisbal) s'obrirà d'aquí a pocs dies una bardaixeria masculina. No ho dic pas bé. Exactament s'inaugurarà una casa de barrets gai, que no és pas el mateix: una bagasseria masculina aniria adreçada al consum femení, en canvi una casa de barrets homo, tot i que l'oferta també és d'homes, es projecta al potencial públic del mateix sexe. I ja sé que he dit bagasseria, mot femení per a un establiment masculí, però és que els sinònims de prostíbul d'homes van escassos perquè fins fa quatre dies les cases de pepes eren només i sempre femenines. Cada u es guanya la vida com pot, però, escoltant persones que saben de l'assumpte, hom arriba a la conclusió que aquest tipus de puticlub no deu pas ser un negoci gaire segur, i provaré d'explicar el que en diuen. Abans, però, els parlaré de capellans tot i que, a) no és pas que me'n vagi del tema, que la redacció descarrili, ni b) per als darrers anticlericals (a Figueres en queda algun) vull aclarir que –ja ho veuran– per res vull implicar el clergat en aquesta classe d'establiments. Sabíem que els capellans podien córrer per arreu de la civilització catòlica sense cap dels maldecaps inevitables per a la resta de mortals: tenien garantit el lloc on posar –dormir i menjar– perquè sempre trobaven una rectoria amb un col·lega disposat a acollir-los. He pensat en aquest avantatge, que fins ara únicament tenien –i segueixen tenint– els socis numeraris de la internacional vaticana, quan m'han fet adonar que ja no són l'únic col·lectiu que gaudeix d'un acolliment similar: ara que, gràcies a Déu, hi ha tant de gai que ha pogut sortir franc de l'armari, m'expliquen que aquestes persones, vagin a on vagin, poden disposar d'un company i d'un llit, sovint en plural, disposats a rebre'ls. Conclusió: si els capellans no han estat, per la dita raó, els millors clients d'hotel, fa de mal dir que els gais, amb aquestes facilitats –es veu que fins i tot tenen una app per facilitar les trobades–, es converteixen en bons clients del Club Diamant. Amb tot, els desitgem molta sort. Això sí: com que el local havia acollit, una rere l'altra, diverses marfanteries corrents, ara, quan cobrin els 15 euros anunciats als entrants, els hauran d'advertir que el negoci ha canviat copes per bastos.