Cal utopia

Sense utopia no hi ha progrés, es pot concloure després de llegir Utopia, de l'humanista integral i íntegre que fou Thomas More, decapitat a Londres el 6 de juliol de fa 480 anys. S'escau també un aniversari encara més rodó relacionat amb More i la seva obra: els 500 anys d'haver escrit el segon llibre d'Utopia. Tenim la sort de disposar en català de l'acurada traducció que del text llatí ha fet el professor Joan Manuel del Pozo, conseller que ha estat d'Educació i Universitats en el darrer govern Maragall, i ara Síndic de Greuges a la Universitat de Girona. L'obra de More és ben actual per la càrrega de denúncia social que hi ha en les seves propostes de regeneració i canvi. L'excel·lent introducció que Del Pozo aporta al llibre contribueix a interpretar vida i obra de More en clau actual. Fou casual que quan la llegia, aquest estiu, vaig escoltar en el Festival dels Pirineus, a Bernui, música de la cort d'Enric VIII, rei que va convertir More en protomàrtir de la lluita contra els poders que volen envair l'espai espiritual de les persones. El doctor Del Pozo veu encertat que l'historiador Pere Voltes qualifiqués More de “profeta de les llibertats modernes de consciència”. Del Pozo també explica que Erasme va dedicar a More l'Elogi de la follia (en llatí Encomium Moriae). Amb el mot grec de follia (moria) jugava amb la semblança del cognom del seu amic. Un contemporani d'aquells dos humanistes, Maquiavel, partia de principis oposats als de More. Per Maquiavel no hi ha ètica a la política. Per Thomas More la política només pot ser ètica. Per això ens cal ara la seva Utopia. El Maquiavel del Príncep recomanava als governants que les decisions contradictòries, impopulars o injustes les apliquessin tan bon punt arribessin al poder, per tal de desconcertar els seus fidels. Ho apliquen al peu de la lletra. Del Pozo suggereix que el More d'Utopia s'havia abeurat en Ciceró en exhortar al deure ciutadà de participació política i de compromís patriòtic. És un humanisme que a partir de la llibertat de pensament reivindica la utopia com a projecte de superació col·lectiva.