Begur i els indians

Em van convidar a fer un parell de conferències a Begur, una al matí i una altra a la tarda, fa poc, en el marc de la Fira dels Indians, que ja ha fet famosa la població. Vaig tenir ocasió, doncs, de passar unes hores a la vila i veure la resposta popular i l'ambientació. Em va sorprendre agradablement. Quan al voltant de l'any 1980 a Lloret vam comprar la casa Garriga, on actualment hi ha el Museu del Mar, a una família enriquida a Cuba, una de les idees que vaig tenir en aquell moment –potser influït per congressos anuals que es van anar organitzant amb motiu del V Centenari d'Amèrica, i en els quals vaig participar– era fer-hi trobades d'especialistes per aprofundir en el camp encara no prou treballat dels americanos. I complementar-ho amb activitats populars. Van prevaler altres idees. Ara, fa uns anys, sí que s'ha descobert la importància del tema. Lloret organitza també la seva Fira dels Americanos, però l'ambientació queda circumscrita al passeig Verdaguer, el cèlebre passeig de les palmeres plantades al voltant de 1905, les quals, per si soles, ja evoquen tot el món antillà (per això sempre insistim que aquest passeig hauria d'estar gairebé mimat). A Begur –que té la sort de ser un poble petit i, per tant, tot ell, en conjunt, és escenari de la seva festa evocadora dels antics emigrants a ultramar–, la manifestació em va semblar molt més viscuda, menys postissa. Era bonic veure com anava sortint de les diverses cases gent vestida com al temps dels indians i s'integrava al moviment multitudinari del carrer i les places on la música, els tastets, les parades, portaven els visitants a principis del segle passat. Als principals carrers s'havia procurat ambientar la festa amb motius diferents, fins i tot transformant un bar en la rèplica de La Bodeguita de en Medio, un establiment carismàtic de l'Havana, tan carismàtic com La Floridita, glossada per Hemingway, que els lloretencs, també cada any, recreen en un racó de passeig. Begur i Lloret, de fet, formen part d'una xarxa de municipis voluntàriament agermanats sota el comú record dels indians. Totes dues localitats tenen bones perspectives futures, malgrat que el testimoni arquitectònic dels americanos a Lloret hagi quedat limitat a dues cases nobles, miraculosament salvades de l'especulació al seu moment. A Begur potser n'hi ha alguna més, però, en tot cas, l'aspecte antic del poble ajuda a facilitar un decorat d'èpoques pretèrites que resulta evocador i atractiu. La multitudinària presència de forasters ho acredita.