La independència com a esquer

Respecto molt la gent que honestament defensa la independència. Jo preferiria que la nació catalana es federés i confederés amb els altres pobles d'Espanya i d'Europa, però no descarto que sigui impossible i només ens quedi aquesta opció. Però alguns pretenen enganyar-nos amb una ràpida “desconnexió”. L'estratègia del president Mas no hi porta pas, a la independència, sinó que dirigeix conscientment aquest anhel democràtic d'una part del poble de Catalunya cap a un carreró sense sortida. Avui, amb la promesa de Junts pel Sí d'una declaració unilateral d'independència, divideix el país en dues meitats, uns sí il·lusionats i uns no que creixen també com a reacció. De fet, totes les enquestes diuen que, paradoxalment, tindrem el Parlament amb més vot espanyolista (PP i Ciutadans).

Així dividits, sense teixir complicitats més enllà de l'Ebre, i sense reconeixements a la Unió Europea, l'únic que s'aconseguirà és fer de nou Mas president i que CDC segueixi governant, sense passar comptes de la seva gestió i de les seves corrupteles i culpant Madrid de tot. Hi ha alternativa? Sí, ajuntar-nos tots els que defensem el dret a decidir per guanyar suports a la resta d'Espanya i Europa fins a forçar la negociació d'un referèndum com el del Quebec o el d'Escòcia.

Per ser sobirans, però en tot, fent net i posant fi a les retallades i les privatitzacions. La gent d'esquerres volem treure Mas i Rajoy. Sí que es pot!