Què fem amb dues hores per dinar?

Fa molts anys vaig treballar, durant un breu lapse de temps, d'auxiliar administrativa en una empresa instal·lada en un polígon industrial. Prou lluny de casa perquè no em sortís a compte anar-hi a dinar i amb un horari típic d'oficines: de 9 a 14 i de 16 a 19 h. Què feia amb dues hores per dinar en un polígon industrial? Perdre el temps miserablement. Aquesta època em ve al cap cada cop que sento parlar de la més que necessària reforma horària, i penso en els empresaris que valoren més el fet d'escalfar la cadira que els resultats; en les televisions que programen el partit de lliga a les deu de la nit; en els polítics que són incapaços d'aprovar lleis que equiparin els nostres horaris als europeus. I en els milers de nens que a penes veuen els seus pares de dilluns a divendres.