Full de ruta
Ballaruga
A Miquel Iceta li agradaria ballar el run-run, però s'ha d'acontentar amb ballar Don't stop me now, de Queen, que en el seu cas sona més aviat a súplica: un prec als votants perquè no l'aturin a les urnes ara que ell és el candidat després de tota una vida entre les bambolines del partit. És molt simpàtic veure Iceta moure l'esquelet als mítings perquè parlin d'ell i s'omplin columnes com aquesta; tan simpàtic com les columnes que s'ompliran amb la derrota inexorable, sense precedents, dels socialistes el 27-S. Veurem què ballen la nit electoral quan les despulles del que havia estat el PSC assoleixin els resultats més eixarreïts de la seva història. Diran que han resistit. Fem un repàs de números: 42, 37, 28, 20. Són els diputats que han obtingut en les quatre darreres eleccions al Parlament. N'han perdut més de la meitat. Mai han baixat del llindar dels 20 parlamentaris, però ara el CIS els en dóna 16 o 17. Des del 2006, el PSC no fa més que registrar les seves pitjors cotes i no sembla que tingui aturador. N'hi ha per posar-se a... ballar.
Deia que Iceta en realitat voldria ballar el run-run perquè l'endemà de l'anunci d'ICV i Podem per concórrer plegats al 27-S, el líder socialista els allargava la mà. “Les esquerres s'han d'anar unint i coordinant”, defensava. I això que durant la campanya de les municipals, el candidat del PSC, Jaume Collboni, ironitzava que Barcelona en Comú (ICV-EUiA+Podem+etcètera) era una UTE de partits.
En favor d'Iceta es poden dir moltes coses. Aquí en van dues.Puc afirmar i afirmo que Pablo Iglesias ballava encarcarat el run-run. I segon: li han sortit imitadors. Lluís Franco Rabell va cantant pels mítings ara una cobla, ara una versió de Sabina (tot ben natural i improvisat). Iceta i Rabell no poden fer una UTE perquè un treballaria pel no i l'altre pel pse.
Les campanyes electorals serveixen, doncs, perquè et recordin en situacions simpàtiques, per “compensar” els partits del no i del pse a la televisió i la ràdio públiques, per prohibir les enquestes que s'acaben publicant al país veí, per difondre traques finals de dossiers de presumpta corrupció i per fer-nos ballar el paraigua.