Estats i màfies

I viceversa: màfies i estats. Sinònims. Les coses clares a Europa. I més concretament, a la Unió Europea. Tenim un grapat d'exemples de com al llarg
de la història les “associacions de caràcter criminal” –definició de màfia a l'Enciclopèdia.cat– es creen, creixen i es lucren a l'ombra directa dels estats i de les decisions d'aquestes –també per definició– “organitzacions politicoadministratives”. El referent més popular –per cinematogràfic– el tindríem en la implantació de la llei seca als Estats Units; la prohibició de l'elaboració i venda d'alcohol va fornir un monstre impressionant de sobrat caràcter mafiós i assassí que deixa curta la definició asèptica de diccionari de “fer servir mètodes de repressió i d'intimidació en defensa d'interessos privats i que es manté gràcies a la por i als prejudicis de la població”. Entre altres exemples que em vénen al cap (sense cercar res a Google) on és l'estat i les seves normatives el detonant de l'impuls per a la constitució de les xarxes mafioses per cobrir aquesta dimissió de l'administració política el tenim en la penalització del dret a l'avortament que afecta les dones i impliquen els equips mèdics o en la persecució
de tot allò que té a veure amb les drogues il·legals (l'esperit de vi pur i dur, ara no)... Situacions com aquestes dues citades han causat morts, seqüeles, penes de presó, inseguretat i por. Mentre les màfies es lucren (i com!) i maten (i com!), els estats fan veure que les persegueixen en un pacte no escrit ni dit (omertà) que assegura beneficis per a ambdues parts. L'italià Andreotti ens ho explicaria amb coneixement de causa. Els espaldas mojadas
llatinoamericans ho viuen a la pròpia pell.

Avui mateix, tornarem a veure als telenotícies del migdia les colpidores imatges d'un nombre infinit de germans de sang passant per davant de les nostres finestres; tornarem a escoltar que si les màfies s'aprofiten de la desesperació d'aquests refugiats de mil guerres, que si el tràfic de migrants està penat i perseguit, que els mafiosos no tenen escrúpols i aprofiten la presència d'infants per creuar il·legalment territoris d'estats de la Unió des d'aquells que no ho són... però tots sabem, si parem un segon a rumiar-ho, que la responsabilitat directa de l'existència d'aquestes associacions de caràcter criminal rau en les polítiques que desplega (o no desplega) l'Europa dels 28. És ben evident. Al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, se li ha girat feina. Els mafiosos ja
en tenen.