La Fed esquiva la decisió
En un comunicat i conferència ambigua, la Reserva Federal nord-americana va mantenir els tipus d'interès inalterats aquesta setmana però deixant la porta oberta a apujar-los abans de final d'any. Janet Yellen es va escudar en els riscos globals, sobretot centrats en les economies emergents, i els riscos d'inflació a la baixa per justificar el retard. No obstant això, la Fed no descarta una alça abans de final d'any i tot i que els membres han revisat a la baixa l'evolució temporal de tipus d'interès, aquesta continua massa alta de cara al 2017-2018. La Fed va apujar les estimacions de PIB per al 2015 però va rebaixar lleugerament les estimacions del 2016-2017. Pel que fa a la inflació, rebaixen les seves estimacions notablement per al 2015 però lleugerament per al 2016-17. Ni el comunicat ni el missatge de Yellen dissipen la incertesa de quan la Fed podria pujar tipus ja que encara adverteixen que tot dependrà de l'evolució de l'economia i l'estabilitat financera. En aquest escenari els futurs descompten una teòrica alça de 25 punts bàsics a final d'any.
La votació dels membres en matèria de tipus d'interès va registrar una baixa notable en la mitjana fins al 0,25% per al 2015 i l'1,40% per al 2016 en relació amb l'1,65% anterior. Per al 2017 el tipus mitjà va baixar fins 2,65% des del 2,85% previ. A llarg termini el tipus neutral va baixar fins al 3,40% des del 3,65%, que encara sembla excessiu. Hi ha marge perquè el tipus mitjà esperat baixi encara fins a l'1,25% el 2016 i a l'1,75% el 2017 a mesura que ho facin les votacions dels seus membres.
Quant a l'escenari macroeconòmic, la Fed considera que els riscos per al creixement a la baixa han augmentat després dels recents esdeveniments i els dubtes en emergents. Per tant, va pujar el creixement esperat mitjà per al quart trimestre del 2015 fins al 2,1% interanual en relació amb el 1,9% de juny a causa del bon primer semestre, i va rebaixar lleugerament les estimacions del 2016-2017 en tot just un 0,2%. També va revisar a la baixa la taxa d'atur per al 2015 fins al 5,0% i les de 2016-2017 fins al 4,8% en relació amb del 5,0% anterior. Pel que fa a la inflació, la Fed reconeix que es mantindrà en nivells baixos en els pròxims mesos tot i que continua esperant que convergeixi al 2% a mitjan termini. Per tant, va rebaixar les estimacions d'inflació fins al 0,4% per al 2015 en relació amb el 0,7% anterior i una dècima menys per al 2016-2017, fins al 1,7% i 1,9% respectivament.
Tot indica que la Fed no té pressa per apujar els tipus d'interès, cosa que hauria de confirmar que les alces tendiran a ser més graduals del que les votacions dels membres insinuen, i donaria un impacte negatiu que tindria una forta puja de tipus tant per a l'economia com per als mercats.
No obstant això, la Fed hauria de ser més clara en el seu missatge ja que, en cas contrari, corre el risc de generar més dubtes sobre el creixement en una economia que, en realitat, pràcticament no acusaria cap canvi en les expectatives amb les alces moderades que s'esperen. I en el costat contrari, el que sí que acabarà generant dubtes és un retard continu de les puges combinat amb un discurs vague com el d'aquesta setmana.
Per tant, tot i que les borses, amb les alces d'aquesta setmana, haurien anat descomptant la possibilitat del retard dels tipus d'interès, la decisió hauria de continuar afavorint de manera transitòria més enllà de la volatilitat a curt termini generada pel missatge confús. Els emergents haurien de mostrar més bon comportament i la borsa nipona s'hauria de veure llastrada per l'apreciació del ien. Al mateix temps, la caiguda de rendibilitat en el bo a 10 anys americà hauria de repuntar progressivament els propers dies.
I a llarg termini? L'anàlisi de períodes passats de puges de tipus de la Fed mostra com el patró en el comportament de determinats actius és semblant en tots els casos. El dòlar es va depreciar un 5% de mitjana durant els 12 mesos anteriors al moviment, i es va apreciar al voltant del 4% posterior en relació amb la mitjana de les divises emergents. Aquest cop l'evolució dels actius a 6 i 12 mesos previs a l'alça de tipus no ha seguit el patró històric comentat i s'ha avançat al moviment, i replicant el que històricament passava després de l'inici del cicle de pujades de tipus. Per tant, podríem concloure que gran part del moviment per l'alça de tipus i el seu impacte negatiu ja havia estat descomptat i que el que continuarà generant volatilitat i dubtes a curt termini és la situació a la Xina i les possibles mesures addicionals del seu banc central.
