Una festa que no és ben bé major

Deixarem de banda el debat, o la polèmica, sobre a qui correspon la seva maternitat. Si a les Mercès o a les Eulàlies. Una de les singularitats de la festa major de Barcelona rau, justament, en el fet que no es pot ben bé catalogar com a tal. I és que per a molts conciutadans de la capital, no pas tots, l'esdeveniment festiu de referència és a escala de barri, i no de ciutat. L'exemple més paradigmàtic és el de les festes de Gràcia, però podríem afegir-hi les de Sants, la Barceloneta o l'Esquerra de l'Eixample. I així anar sumant. Davant d'aquestes circumstàncies, les festes de la Mercè han evolucionat cap a un rol de gran festival cultural, amb la música, les arts de carrer o el circ com a branques. Hi ha, doncs, un model d'encaix i cohabitació que funciona. I que duri.