Més submissió

La molt laica i molt il·lustrada universitat Paris 1 Panthéon-Sorbonne ha acceptat del molt religiós i molt expansiu emirat de Qatar la quantitat de 600.000 euros anuals, durant tres anys, per contribuir a sufragar les despeses personals i d'allotjament d'un centenar d'estudiants refugiats siris. D'una banda hi ha qui subvenciona una guerra i alhora ajuda els presumptes damnificats per aquesta guerra, i d'una altra, els qui rebutgen el patrocini de l'empresa privada en la universitat però accepten de bon grat l'almoina d'un règim wahhabita. Aviat es veu que tot acaba lligant. Es pot dubtar que la naturalesa imiti l'art, però no que la història imiti la ficció. L'última novel·la de Michel Houellebecq, Soumission, que va sortir el 7 de gener d'aquest any –el mateix dia de l'atemptat contra Charlie Hebdo, una coincidència que tothom voldria insignificant–, descriu un futur immediat de França que els esdeveniments dels últims dies ja confirmen i en alguns aspectes gairebé superen. A la universitat, arriben diners dels fons petroàrabs que permeten grans augments de sou als professors que estan disposats a adaptar-se a la nova situació, és a dir, convertir-se a l'islam. Això implica el bandejament de totes les matèries islàmicament incorrectes. Les dones desapareixen del paisatge, la majoria resten a casa i les poques que hi ha a les aules van embolcallades de dalt a baix. La possibilitat de la poligàmia és el que més contribueix a engrescar els homes, encara que hi busquen explicacions de més nivell intel·lectual: “Sense la cristiandat, les nacions europees no eren res més que cossos sense ànima.” O la idea de Toynbee que les civilitzacions no moren assassinades sinó que es suïciden. En la novel·la es presenta la vacuïtat i la desorientació en què ha caigut la societat occidental, i la ràpida però no per això traumàtica transició d'un règim democràtic i amb llibertat de pensament, a un sistema despòtic i obscurantista. En la realitat, malgrat les creixents mostres de submissió de les elits europees, tot fa pensar que hi anirem de manera més cruenta.