Rajoy es fa un autogol

No és només que el president Mariano Rajoy es fes ahir un autogol. És que se'l va fer en pròpia porta i en tot l'escaire, i mira que és difícil. I que no va ser un gol. Va ser un golàs. Un golàs que, de fet, li va servir en safata el periodista Carlos Alsina. Amb una simple seqüència de poc més d'un minut, el president espanyol, entrevistat a Onda Cero, es va posar de peus a la galleda i va deixar ben clares dues coses. La primera, que és un ignorant. I la segona, que menteix. Quan el periodista va recordar a Rajoy que la Constitució, la sagrada Constitució espanyola, diu (article 11.2) que “cap espanyol d'origen no pot perdre la seva nacionalitat”, tot un president de govern va quedar descol·locat i es va limitar a balbucejar durant una estona. Un silenci que se li devia fer etern. I un silenci que, si el fa tot un president de govern, es torna còmic. Rajoy va passar d'entrevistat a entrevistador i va ser el periodista qui li va haver d'aclarir que la Constitució no només no permet retirar la nacionalitat espanyola als qui ja la tenen sinó que, a més, aquests conservaran l'europea. I Rajoy, callat. Esperpèntic. Ridícul. En poc més d'un minut, tota l'estratègia del PP, de l'aparell de l'Estat, per terra. I de la mà del mateix Rajoy. Perquè la conversa d'ahir no és anecdòtica, per més que avui ens ho voldran fer creure: va al moll de l'os de la discussió, a l'eix central de la campanya del PP i de totes les seves comparses. Si Catalunya s'independitza, els catalans no només tindran la nacionalitat catalana sinó que mantindran l'espanyola. Ni que fem una DUI ni que ens n'anem de bon rotllo, a la nacionalitat espanyola s'hi hauria de renunciar expressament, individualment. I en tant que espanyols, va quedar clar ahir, Espanya ha de pagar les pensions, l'atur i el que faci falta mentre no es negociï el contrari. Mariano, ets fantàstic. Per primer cop estic d'acord amb aquells que diuen que a Espanya hi ha un president que no ens el mereixem. És ben cert. Gràcies, Mariano, de veritat. Això d'ahir no té preu.