LA GALERIA
La temporada
La temporada de bolets sembla que ha començat bé. I no només perquè ho digui TV3, sinó perquè n'hi ha. Sembla que el govern del sí ha dit que no a la regulació que volien imposar en algunes poblacions del Ripollès. No ho acabo d'entendre. En un país on anar a pescar suposa estar subjecte a la vigilància de la Guàrdia Civil (Seprona), Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, guardes fluvials i desconec si els burots també tenen competències, resulta curiós que ningú vigili els cretins que embruten els boscos amb papers, llaunes, plàstics, ampolles o compreses. Fa dues setmanes vaig anar prop de Toses, i a més de fàstic el bosc feia llàstima. Em pregunto si aquesta gent fa el mateix a casa seva, si cada vegada que s'acaben una cervesa o una llauna la llencen contra els mobles o el televisor, si quan es moquen deixen els mocadors pel terra o si quan les senyores menstruen deixen els tampons i compreses sobre la taula. Ho fan malbé tot, excepte els bolets que normalment adquireixen a preu de carretera. Per primera vegada vaig desitjar no sols que ho regulessin, sinó que prohibeixin directament acostar-se als boscos fins que s'entengui que el respecte és més important que la cobdícia. Confesso que per a mi, a banda de l'alegria de trobar-ne, s'hi sumaria l'emoció de ser un furtiu. Encara més, si els boscos es deixessin en mans dels furtius crec que serien més nets. La millor manera de passar desapercebut és no deixar cap rastre. Multituds envaint les muntanyes amb tots els drets, inclòs el de deixar-les plenes de deixalles. I de fet la llei els empara. Confesso que no sóc gens partidari de les prohibicions, però reconec com a fumador que ara als bars es respira molt millor. El cas dels boscos, sobretot en temporada de bolets, és un d'aquells en els quals les normatives han de substituir el sentit comú que tant costa d'aplicar per la gran quantitat d'homínids subdesenvolupats que omplen el territori. No tinc coneixements de tècnica forestal, però tinc la sensació que el tema dels boscos a Catalunya no està acabat de resoldre. La propaganda oficial, amb l'aplaudiment d'orelles de la majoria de la premsa, omple titulars amb concessions de parcs naturals, zones PEIN o reserves del que sigui, mentre la major part de la massa forestal de Catalunya està deixada de la mà de Déu, com se sol dir. Abans, quan un bosc era brut es deia que ho era per les argelagues. Ara, pels porcs que hi passen.