Legalitats

Una de les coses que passaran després del 27-S és que les lleis espanyoles quedaran estigmatitzades en l'imaginari català com encara avui ho estan l'exèrcit i la policia. Evidentment, hi haurà ciutadans que es continuaran sentint còmodes amb la Constitució. En d'altres temps també n'hi havia que se sentien còmodes amb les forces de l'ordre, i alguns fins i tot acudien a les concentracions que convocava el militar de torn. Malgrat això, igual que avui ningú no vol saber res de Franco, ni de Primo de Rivera, ni dels generals que van bombardejar Barcelona en el segle XIX, amb el temps ningú no voldrà saber res de l'ús que l'Estat està fent de la llei. Si no hi ha un canvi sorprenent, el prestigi de la legalitat espanyola quedarà mort i enterrat a Catalunya amb aquesta campanya electoral. I amb això no dono per fet que serem independents. No seria el primer cop que la impotència ens condemna a ser un mer agent desestabilitzador de la vida espanyola. Només dic que els últims ponts que lligaven Catalunya a la resta de l'Estat al voltant d'una idea de justícia s'han cremat amb els debats sobre la independència. Tractar un problema polític com si fos un problema legal és tan mesquí com intentar reduir l'amor a la comptabilitat i esperar que el vincle s'enforteixi o es mantingui. Tots els debats bizantins que hem tingut últimament parteixen de la incapacitat de l'unionisme i del govern espanyol d'acceptar la possibilitat que Catalunya arribi a ser un estat independent i de construir un relat atractiu que, per primera vegada, pugui donar una victòria digna a la unitat d'Espanya. L'unionisme s'ha limitat a amagar la seva ràbia i el seu ressentiment darrere dels discursos legalistes, i l'independentisme ha mirat cap a una altra banda per no crispar més la situació. Si un estat que utilitza la llei per amenaçar una part dels seus votants no és un estat opressor, ja em diran què és. Per què no preguntem a l'Arrimadas i l'Albiol si estan d'acord que l'Estat ens faci la vida impossible en funció del que votem? Ells saben que el problema no és de lleis, sinó de voluntat política. Per què no ens diuen clarament quina idea estan legitimant?