Si estirem tots ella caurà

Un home s'alça enmig de la multitud. Dret, amb el cap ben alt, de manera solemne, comença a entonar: “L'avi Siset em parlava, de bon matí al portal...” I s'aixeca una altra persona. I una altra. I una altra. I finalment tot el pavelló. Més de 8.000 persones segueixen cantant: “Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?” Milers de veus que ressonen com una de sola, un cant que surt de l'ànima. De moments emocionants n'hem viscut molts. Personalment, cap com aquest. Veure la teva ciutat dempeus, amb una il·lusió que desborda, amb un esperit tan fort, amb tan de sentiment, tots amb els ulls humits però amb una alegria immensa, és inoblidable. Per sempre més ho portaré al cor. Gràcies. Tots plegats farem que caigui.