Opinió

La columna

Demà

Moltes generacions havien somiat un dia així, i ara la tria és entre els científics del sí o els banquers del no

El dia de demà neix el dia de demà. El dia de demà, 27 de setembre de 2015, aquest país posa a zero el comptaquilòmetres de la història. El dia de demà Catalunya començarà a recuperar la dignitat, a enterrar fantasmes del passat, a desfer-se de molts complexos que fins fa quatre dies la turmentaven. Moltes i moltes generacions de catalans havien somiat des de fa decennis, segles, que arribés un dia com el de demà. El dia en què poguessin decidir a les urnes què volen ser. Perquè, després de tant temps, Catalunya està preparada per ser el que vulgui. Molts es pensaven que ja no el veurien, el dia de demà. Valorem-ho els afortunats que tenim tan magna responsabilitat a les mans. Pensem en els que ens han precedit, en tots els que han lluitat perquè aquest dia pogués arribar. Pensem-hi. I no els fallem.

El dia de demà enfonsa les arrels en un ahir mil·lenari. Un ahir que per a alguns ha estat feixuc durant 300 anys, i per a altres segur que molt menys. Potser tot just mesos, fins i tot dies. Tant és. Avui tots som al mateix vaixell. Els dels vuit cognoms catalans i els dels vuit d'altres orígens. Perquè vivim junts, treballem junts, somiem junts i ens sentim partícips d'un mateix demà. Perquè ara ja no és només qüestió de supervivència cultural, lingüística, identitària. És sobretot una qüestió de dignitat social, de fer un país que governi el seu destí amb l'honesta esperança que tothom hi podrà viure millor, voti el que voti. Demà no va de passat, va de futur. De confiança. De triar entre els científics del sí o els banquers del no. Entre els de la Via Catalana o els del discurs de la por. Perquè cap òrgan ni estat seriós serà mai esclau de les seves regles. Perquè a les persones les mou la convicció i la il·lusió, no el temor i la recança.

El dia de demà molta gent d'aquest país sortirà a votar amb un somriure als llavis. Amb el cor a cent i les mans tremoloses, no pas les cames. Potser ni haurà dormit. Votarà també amb un nus a la gola i molta, molta esperança a dins. Perquè Catalunya és seny i és rauxa, i anhela construir un futur millor. Si més no, el seu. Demà pot ser un gran dia per al dia de demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia