“He votat els bons”

La jornada d'ahir està cridada a ser històrica i només calia fer un tomb per la ciutat per confirmar-ho. No va fer un dia radiant meteorològicament parlant per passejar, però els mataronins van sortir en massa per votar, com mai. Hi havia ganes i il·lusió, però també nervis pels resultats de la nit i, sobretot, pel que passarà l'endemà. De la passejada i la conversa amb alguns veïns sobre aquest 27-S, si una cosa queda clara és que tothom reconeix el caràcter plebiscitari i tothom s'acaba definint d'una manera o d'una altra. Tant, que fins i tot hi ha qui ahir buscava paperetes del sí o del no a la independència com em comentava un dels interventors. Començo la ruta al barri de Cerdanyola, un dels feus tradicionals dels socialistes. Mataró és una ciutat de contrastos i, com a gairebé tot el cinturó roig barceloní, a la capital del Maresme hi conviuen mons que, almenys electoralment, són pràcticament oposats. Al col·legi situat al centre cívic del carrer València no han parat des que han obert. “I això no és habitual”, comentaven. I és que aquestes no són unes eleccions qualssevol i als barris, més abstencionistes en aquest tipus de comicis, també s'hi ha notat amb força. Dels electors, gairebé ningú es para a les taules atapeïdes de paperetes. Tothom ve de casa preparat amb el sobre a la mà. “He votat els bons”, em comenta una dona amb un somriure d'orella a orella. “I qui són els bons?”, li pregunto. “Doncs els que m'asseguraran que cada mes cobraré la pensió”, em respon. La campanya de la por no ha fet res més que reafirmar alguns dels motius pels quals alguns veïns d'aquest veral temen per rebutjar un procés que no els convenç. Al costat un altre, en canvi, deia que aquest serà un dia històric i sense vergonya admetia que havia votat independència. “Fa quaranta anys que vaig arribar a Catalunya, més de mitja vida, i perquè me l'estimo crec que és la millor de les opcions”, defensava.

Com diuen els veïns de Cerdanyola, enfilo camí cap a Mataró, cap al centre històric. A mida que el matí avança, les cues es fan cada cop més llargues. “No recordo mai haver d'esperar tant per poder votar”, comentava ahir un senyor de mitjana edat al centre cívic de Cabot i Barba, que s'ha trobat que davant seu hi havia unes cinquanta persones. Dins del col·legi no s'hi cap de la gentada. La majoria s'ho agafava bé i amb paciència. “No hi ha pressa, fa tres-cents anys que esperem i ara no vindrà de mitja hora més”, indicava optimista un altre elector que creu que aquest cop sí que va de debò. Al parvulari de Santa Anna, situat al Torrent, mentre l'alcalde, David Bote (PSC), feia també cua per dipositar la seva papereta i comentava que d'incidències a la ciutat no se n'havia registrat cap i que tan sols s'havia hagut d'enretirar una pancarta a la plaça Santa Anna i un col·legi s'havia obert un quart d'hora més tard perquè el conserge s'havia adormit, una senyora gran feia estona que es mirava i remirava cadascuna de les paperetes de la taula. “Busco la de Convergència i Unió i no la veig per enlloc”, em diu tota atabalada. “No la trobarà pas, vostè qui vol votar, Convergència o Unió? Perquè aquest cop es presenten per separat”, li dic. “Jo qui vull votar és Artur Mas”, hi afegeix la dona tota decidida. “Doncs ha d'agafar aquesta candidatura, la de Junts pel Sí”, li responc. Agraïda agafa la papereta, la introdueix al sobre i amb l'ajut d'un bastó va cap a la cua i demana: “Qui és l'última?”