Moltes felicitats

A mitjan setmana passada vaig rebre un missatge de veu de la Jana: “Tiet, diumenge has de venir a votar.” La Jana acaba de fer tres anys, i ja veuen com puja la mainada catalana, que de tan adoctrinats que estan ja són ells els que adoctrinen els adults. M'ho deia des d'Osor, el meu poble, que és on tinc la família i on continuo votant tot i que ja fa anys que visc a Barcelona.

Dijous al vespre també vaig trucar als meus pares i el primer que em van dir va ser
que ja tenien els sobres preparats per anar a votar plegats diumenge. I que per no equivocar-se ja havien llençat tots els altres sobres dels altres partits que els havien arribat per correu. Els vaig preguntar si per mi també havien guardat un sobre. Em van dir que sí, i que també havien llençat la propaganda que no els interessa, la del no, vaja. Després és quan la meva mare ja em va dir que faria una fideuada per dinar i les coses habituals que parlem, com ara que li digués a la meva dona que ja havia canviat les gallines i que les noves ja comencen a pondre. L'excepcionalitat dins la normalitat. Tot al seu lloc. Em feia molta il·lusió anar amb ells a votar. Perquè sé que a ells també els fa il·lusió, però també perquè sé que els moments col·lectius transcendents els fan recordar moments molt durs que han viscut, com ara la Guerra Civil i les seves llargues conseqüències. A dins els queda aquella recança que no es podran treure mai de “vés a saber què pot passar”. Des dels meus pares fins a la Jana, ahir vam anar a votar quatre generacions de la família (la Jana encara no vota, és clar, però ja ha quedat clar que és qui dóna les ordres). Ens vam fer una foto memorable amb la papereta al pati del col·legi electoral, on jo vaig anar a l'escola ja fa moltes dècades.

Després vam dinar i la Jana va poder fer una de les seves coses preferides: celebrar un aniversari. No un, dos: el de l'avi i el de l'àvia, que han fet anys els últims dies. Hi ha pocs moments més meravellosos que veure la Jana amb el pastís d'aniversari, bufant les espelmes i cantant “moltes felicitats”.

Sàpigues, Jana, que la tieta Anna va votar amb llàgrimes als ulls. He explicat tot això, Jana, per fer temps i esperar els primers resultats. Per dir-te que aquest dia el recordarem tota la vida i que ja en parlarem quan siguis més gran. No oblidarem que vam votar al teu costat i al costat dels teus besavis, que ho han fet per tu, pel teu futur. Que el fil conductor que uneix les nostres quatre generacions forma part del cabdell que és la història de Catalunya. I que aquesta vegada hem guanyat, Jana. Has guanyat. I sí, ho celebrarem bufant espelmes i cantant “moltes felicitats” la resta de la nostra vida.