David i Goliat

Diuen que es tracta d'un error involuntari. Un error sense mala fe que, casualment, va passar només cinc dies abans de les eleccions més importants de la història de Catalunya. Un error comès per un dels 35.000 abnegats funcionaris que té la Comissió Europea. Un error al qual no cal donar més importància, perquè és una cosa que passa a les millors cases. L'error, però, no va consistir a posar un punt o una coma que –vés per on- canvia el sentit d'un document. Ni en un inoportú salt de línia que dificulta la comprensió de la informació. No, l'error va ser alguna cosa més: les 39 paraules del text original en anglès es van multiplicar per 4 en la versió castellana. I la voluntat de no mullar-se els mitjons del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, es va convertir en una declaració en tota regla contra la independència de Catalunya.

Una mentida més –una trampa més–, convenientment amplificada pels mitjans de comunicació i els polítics de la caverna. Una mentida més dins la campanya de la por amb què els poders de Madrid ens han obsequiat els dies abans de la votació d'ahir. Una campanya omnipresent que ha inclòs com a agents actius l'Estat, l'Església, els imperis mediàtics, la banca, una colla d'empresaris llepaculs, uns dirigents sindicals endropits i, fins i tot, els vividors que ocupen càrrecs en la Lliga de Futbol Professional i en el Consell Superior d'Esports. Per terra, mar i aire, així ha estat l'ofensiva contra la possibilitat que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur.

Davant tot això, la resposta de la ciutadania ha estat diàfana. Ahir, els catalans del Principat van decidir atorgar una clara majoria a les opcions partidàries de la independència, en un gest que ens posa en el camí de la llibertat. David ha guanyat Goliat; la il·lusió, la por; la revolució, l'immobilisme; la dignitat, els tramposos. Som-hi!