Esteve Vilanova: 14 anys

Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies... Fins a catorze vegades va dir gràcies la Inès Cornelles, de part de la guanyadora d'un dels Premis Literaris de Girona –el Lletra– , Eva Piquer, que no va poder estar present, el dia de la festa dels Bertrana, per malaltia del seu espòs. I és que se la va premiar per la revista digital Catorze que ella dirigeix. Semblantment podíem haver donat catorze vegades les gràcies a l'expresident Esteve Vilanova i Vilà, pels seus catorze anys al capdavant de la fundació que en té cura. Jo, vaig procurar agrair-li de forma pública el fet d'haver-me passat el relleu, però després, encaterinat en els altres temes que volia tocar, em vaig oblidar de parlar explícitament de la seva feina i durada. I aprofito per fer-ho ara. L'Esteve Vilanova és un personatge destacat de la vida gironina. Format a Esade, va ser director de Banca Catalana a la ciutat, impulsor del ressorgiment de la fundació Els Joncs, que té cura de mainada i jovent amb dificultats, va ser diputat al Parlament de Catalunya (2003), va estar al consell d'administració i editorial d'El Punt, és un habitual col·laborador d'aquest periòdic, especialment en temes econòmics, ha donat conferències, forma part, també, de la Fundació Fita, i és un home omnipresent, en general, i compromès en totes les manifestacions que tenen caire cultural i catalanista. A la Fundació Prudenci Bertrana, doncs, s'hi ha trobat com el peix a l'aigua perquè aquestes connotacions, evidentment, hi són ben arrelades, tot i que ell les ha acabat de fer patents encara més i de forma explícita. Portar endavant una entitat catorze anys no és fàcil. L'Esteve ha prestigiat els Premis, ha estat un bon interlocutor amb les editorials i amb les institucions que hi donen suport, i ha administrat les finances no solament pensant en el present sinó tenint en compte el futur i, d'una manera especial, la proximitat dels 50 aniversari del premi Prudenci Bertrana, que exigirà algun acte o algun fet d'especial relleu. El llistó l'ha deixat alt, la qual cosa augmenta la responsabilitat dels qui l'hem substituït. La sort és que no ens ha deixat del tot. Ha acceptat portar la part financera i, per tant, segueix a l'equip, cosa important. Catorze vegades gràcies, també, doncs, per aquests catorze anys de consolidació, d'aportar idees, de buscar sortides, d'organitzar la festa, d'establir contactes i de ser fidel als fundadors i als designis amb què va ser creat el premi Prudenci Bertrana. I gràcies avançades per tot el que seguirà fent, sense cap mena de dubte.