Encara el despropòsit

Els comentava, en la meva anterior Galeria, la tenacitat amb què molts comentaristes de la premsa que s'edita a Madrid denunciaven la similitud amb el nazisme del règim polític de Catalunya. Encara no s'havien celebrat les eleccions del 27-S, i les columnes d'opinió de l'esmentada premsa no paraven, d'altra banda, de vaticinar catàstrofes ja des de l'endemà mateix del plebiscitari últim diumenge de setembre. En el recull que feia d'alguns fragments d'articles contra la suposada intoxicació tipus Goebbels de la qual hem estat, o som, víctimes els catalans, me'n vaig deixar un d'Isabel San Sebastián al diari Abc en què, amb el subtítol (que, com es veurà més endavant, rematava l'escrit) “La historia nos enseña que el apaciguamiento siempre se acaba pagando“, jugava maliciosament amb el dilema d'atorgar, des de les urnes, una clara majoria als contraris a un presumpte dret a l'autodeterminació o, en el cas que aital majoria no s'aconseguís, suspendre l'autonomia catalana tal com preveu l'article 155 de la Constitució. La malícia de la columnista es manifestava en l'immediat comentari, en què assegurava que aquest últim recurs, en cas d'aplicar-se, tindria un elevat risc, però que l'alternativa, permetre que es dugués a terme un acte de sedició com l'anunciat pels independentistes, seria una traïció a Espanya. I escrivia: ”Ambos escenarios resultan sumamente inquietantes, por lo que el desistimiento puede aparecer como un camino apetecible para el pusilánime empeñado en evitar a cualquier precio el conflicto. La historia nos enseña, empero, que el apaciguamiento siempre se acaba pagando y que, como decía Camus, «de los resistentes es la última palabra».” Com s'ha pogut comprovar, aquí tot ha tingut lloc en el marc del més perfecte apaciguamiento, sense cap tipus de violència; la ciutadania ha votat el que ha volgut, sense amenaces ni coaccions per part de ningú. És més, des de les formacions independentistes, la paraula democràcia ha estat la més utilitzada en els seus mítings.

I acabaré amb un altre subtítol, aparegut ahir també al diari Abc, referint-se al vot de les persones contràries a la independència: “De los hombres y mujeres que han soportado la expropiación de tantas cosas, ha salido un no rotundo a la ilusión nacionalista.” Què se'ls ha, o els hem, expropiat? Com hi ha món!