Nou d'Octubre

Aquest any la Diada valenciana arriba en un moment clau de la vida política del país. El PP ha perdut finalment les institucions valencianes i els governs de progrés i nacionalistes que s'han format en gairebé totes elles han decidit reivindicar un Nou d'Octubre que es vol de tothom però que a diferència dels anteriors s'entén com una ocasió per a reclamar. De moment per a reclamar de forma decidida i especial un finançament que no convertisca la Generalitat en una institució inviable i que no faça pagar als ciutadans les conseqüències de l'actual infrafinançament dissenyat des de Madrid. El govern espanyol, en aquest sentit, fa ja anys que centrifuga els problemes cap a les comunitats autònomes i es reserva per a ell la millor part del pastís amb una deslleialtat institucional que clama al cel. Per això quan algú arriba al govern amb la intenció, real, de governar s'hi troba ràpidament perplex i espantat. I no té més remei que reaccionar i denunciar-ho.

Evidentment el procés independentista al Principat és també un vector innegable del canvi de posicionament de molts. Les condicions ací i allà no són comparables però la distància tampoc no és tan extrema com podria aparentar. Especialment perquè el problema que ens ha portat on som és el funcionament de l'Estat i aquest funciona igual per a València que per a Barcelona. Per explicar-ho n'hi ha prou amb dues dades que al lector de dalt li sonaran familiars. La inversió en rodalies a Madrid el 2016 serà de 330 milions d'euros i a València, d'un. Un de sol. En el programa de millores de les comunicacions metropolitanes a Madrid s'invertiran 127 milions d'euros i a València, cap ni un. Dimarts les Corts van advertir solemnement que per aquest camí no podem continuar i els recomane que divendres tinguen la vista posada en la manifestació. Hi veuran, segur, novetats interessants.