Un altre tipus de diari

Dies enrere ens vàrem reunir un grup d'amics, com fem sovint, i va sortir el tema del diari El Punt Avui. Certament surt força sovint perquè tots ells són lectors del diari gairebé des del primer dia. I com que jo en sóc el defensor del lector, quan veuen qualsevol cosa els falta temps per tirar-me la cavalleria per sobre. Aquesta vegada, però, va sortir el tema del diari del futur. A tots els que estàvem reunits ens va el diari en paper, cosa que no vol dir que a vegades no mirem l'edició digital si ens trobem lluny. És fantàstic poder estar connectat al dia quan no ens arriba l'edició de paper. Però tots reconeixem que nosaltres encara som de la generació del paper i tant de bo que la puguem llegir fins que ens n'anem d'aquest món. Tots estem jubilats i el món del diari té tot un ritual que forma part de la nostra vida. Des del moment en què obrim la bústia, els que estan subscrits, o anem al quiosc amb el tiquet, comencem un nou dia que va lligat amb el diari. Als més viciats ens emborratxa aquella olor de paper i tinta... Si entrem en el contingut, les opinions són molt diverses. Tothom reconeix que el diari que llegim avui és molt diferent del que teníem a les mans fa 20 anys. I és que els periodistes no poden obviar que els mitjans de comunicació digitals han canviat la nostra manera de ser informats. La notícia en si, despullada, ens arriba encara que no vulguem. Quan estem en algun lloc, sempre hi ha qui llegeix en veu alta la darrera notícia que li acaba d'arribar a través del mòbil. Per tant, el redactor ho ha de tenir en compte. Amb tot, comentava un, cal distingir entre els diaris generalistes i els locals o comarcals. Les notícies de casa, les normals, diguem-ne, no solen sortir als grans mitjans si no és que es tracta d'un fet dels que en podríem dir bèstia. En això hi estic d'acord: els diaris com el nostre seran sempre més necessaris que els que donen les notícies d'arreu i que en la majoria dels casos les hem vist o sentit abans d'anar a dormir. I fins i tot algunes ens arriben quan ens despertem en plena nit. Creiem, doncs, que en els diaris del futur cada cop serà més important l'opinió i el comentari especialitzat de la notícia. Això sí, sense oblidar que un sermó curt mou el cap i un sermó llarg mou el cul. I un altre punt que va sortir: no ens oblidem que el diari també ha de ser divertit, que no vol dir vulgar. La gent viu amb prou tensió per haver de posar cara trista quan decideix llegir el diari. És cert que hi ha molta misèria al món, però també hi ha coses divertides, que ens poden alegrar una mica la vida. A mi, personalment, i és ben personal i perdoneu la redundància, m'alegra poder llegir de tant en tant alguna notícia curiosa, divertida, estranya, d'aquelles que semblem impossibles. Potser sí que faria falta tenir un redactor humorista, que ens alegrés una mica la vida. Ho fan altres diaris i no crec que els vagi malament. Tal vegada em direu superficial però, no sé si és per l'edat o algun altre motiu que desconec, necessito cada dia una dosi d'humor, de sortir encara que sigui per uns moments de guerres, crisis, ibex o preferents. Això ho tinc en compte amb la televisió. Me'n vaig a dormir més relaxat si he pogut fruir durant una estona d'algun programa distès, que alguna vegada pot ser d'esports i d'altres de temes més populars. Sempre s'ha dit que el diari és per informar, formar i divertir, no? Em sembla que això encara és vàlid. O que algú em demostri el contrari.

Acabo contestant a en Ramon Patris, que m'envia un correu per demanar-me què va passar el dia 4 d'octubre en l'edició digital, que no va poder baixar el suplement de Presència ni cap altre. He parlat amb els informàtics de la casa i em diuen que certament hi va haver un problema tècnic però que al llarg del dilluns ja es va poder resoldre. Gràcies Ramon per la vostra comunicació.