OT

Un dia una amiga em va dir que desconfiés dels polítics que no tingués ganes de follar-me. Ho va dir sense fer cap distinció de sexes i vaig entendre que em parlava de l'eròtica del poder. L'home o la dona de poder han de transmetre capacitat d'autodomini i capacitat de fer-te mal, però sobretot t'han de fer creure que tenen una cosa que tu voldries i no tens. Com més lleig és un líder, en general més profunda és la intel·ligència i la voluntat de poder que ha de posar al servei de la seva capacitat de seducció. Mireu Pujol, mireu Churchill, mireu Kohl, Andreotti, Merkel, Aznar o Napoleó. Fa dies que hi penso. La nova política, que havia de regenerar l'Estat, s'està convertint en una passarel·la de models de telesèrie nord-americana per a adolescents. La crisi institucional és tan profunda i el discurs està tan fossilitzat i tan controlat que els polítics nous gairebé ja només compten amb la imatge del seu cos per seduir els electors. La moralitat, que és la base del misteri, és tan escassa que ara s'ha de fer explícita a través de la carn. La bellesa ja no és espiritual. La nació és un full comptable d'Excel. Els discursos sonen buits i obvis. Els líders han perdut els atributs d'heroi i s'han convertit en objectes de periodisme rosa, com abans ho havien sigut els toreros, els futbolistes o els cantants.

L'Estat ja no en té prou d'utilitzar els jutges per legitimar-se, ara necessita cremar una generació de joves valors. La corrupció desanima i avorreix i, sense una resposta realista al desgavell que ha provocat l'independentisme, la vella Espanya dels militars i dels toreros mira de convertir la política en una mena d'operación triunfo que distregui l'atenció. Si la campanya del 27-S va ser llarga i pintoresca, la campanya de les generals es farà eterna i vorejarà el grotesc. La banalització ha substituït l'obscurantisme com a forma d'evitar el debat civilitzat. L'independentisme ha escampat tant el caos que fins i tot es qüestiona el règim foral basc per continuar tapant forats.