Ara torno
Avui fa un any
Avui fa un any parlava aquí de l'immobilisme de Mariano Rajoy com a forma particular de fer política. Ja saben que el dia d'avui és la festa de la Hispanidad, versió postfranquista del Día de la Raza, i que fa un any, és clar, també ho era. Un servidor els parlava del “dinosaure Mariano” que davant qualsevol problema practicava la tàctica de no fer res i esperar que passés. Fa un any l'exemple del moment era la crisi de l'Ebola. Efectivament, l'Ebola va passar i Mariano continua aquí, com anys enrere havien passat els “hilillos de plastilina” i Mariano va continuar fent carrera des de la immobilitat. Però com que sempre miro de portar les coses al que m'interessa, també deia fa un any que la clau del procés independentista era,
i perdonin que em citi a mi mateix, “tenir tanta capacitat d'acció per avançar cap a la independència com la que
té Rajoy d'aguantar
sense fer res”.
Efectivament, l'immobilisme de Mariano Rajoy continua demostrant que és a prova de bomba, i des de Catalunya n'hi ha hagut un parell des de llavors: el 9-N i el 27-S. I aquí continua ell, tan quiet com sempre. Dijous mateix estava inaugurant un pantà a Osca, i ja se sap que per aquests verals, des que ho feia Franco, això d'inaugurar pantans té un simbolisme d'immobilisme involutiu
important.
Fa un any, com és tradició, Rajoy també es reunia amb el rei d'Espanya, que ja era Felip VI, i va dir coses tan recreatives com ara “no sé gaire bé qui mana a Catalunya”. La Generalitat li va contestar que “qui lidera i pren decisions per mandat democràtic de la gent i del Parlament és el president, Artur Mas”. I ell, com si sentís ploure. Igual que el rei Felip VI, a qui un any després, dimecres passat, hem sentit dir: “Sóc europeu perquè sóc espanyol”, cosa que demostra que si ha après alguna cosa de les coses que han passat a l'Estat on regna és la lliçó de Rajoy durant la campanya del 27-S en una emissora de ràdio quan va preguntar
a l'entrevistador:
“¿Y la europea?”.
Avui fa un any l'unionisme de Catalunya també va fer una concentració extraordinària a la plaça de Catalunya de Barcelona per respondre a la massiva manifestació de la Via Catalana de l'11 de setembre. Amb prou feines van omplir el centre de
la plaça.
I aquí estem. Amb un president del govern que inaugura pantans, un rei que és europeu per via espanyola i un unionisme que continua guanyant tot i haver perdut al carrer i a les urnes.
I nosaltres, ¿estem segurs que estem fent el que hem
de fer i que tenim tanta
capacitat d'acció com ells d'immobilisme?