Catalunya intervinguda

L'Estat de les autonomies ideat per donar resposta a les singularitats de Catalunya i altres territoris no ha funcionat. El café para todos és un sistema fallit malgrat que insisteixin a dir que Catalunya és una de les regions amb més competències del món. Durant els anys del peix al cove, molts van creure que l'autonomia política de Catalunya tenia uns amplis marges de maniobra, i els darrers anys s'ha constatat que no existien. Les nostres competències es limiten a la gestió dels serveis públics seguint les directrius que fixen el Congrés i el govern espanyols. Per exemple, Catalunya no té cap competència sobre els grans impostos, no pot legislar en matèria laboral, Seguretat Social ni pensions. Això sol posar de manifest que sense les eines d'un estat és impossible fer polítiques globals per reactivar el mercat de treball o afavorir la competitivitat de l'economia. Els darrers anys, quan l'independentisme ha ocupat la centralitat política i ha arribat a tenir majoria absoluta al Parlament, hem assistit a un procés d'asfíxia premeditat per eliminar la capacitat legislativa i de gestió de les institucions catalanes.

Catalunya està intervinguda; no cal suspendre l'autonomia. A l'empobridor dèficit fiscal que patim des de fa dècades, hi hem d'afegir la determinació del govern de l'Estat per tensar les finances de la Generalitat i deixar clar qui té la clau de la caixa. I en el terreny legislatiu, el Tribunal Constitucional actua sistemàticament per deixar en paper mullat tot el que aprova el Parlament. Complint l'encàrrec de Rajoy, ha anul·lat el 9-N i la Declaració de Sobirania, i ha suspès el decret de pobresa energètica, el Codi de Consum, l'impost sobre dipòsits bancaris, la taxa als operadors de telecomunicacions, la llei d'exteriors, la llei de l'Agència Tributària...

Després del 27-S, el Parlament de Catalunya té una majoria legitimada per complir el mandat clar de la ciutadania: posar en marxa les estructures per fer la desconnexió amb Espanya i constituir un nou estat independent. Resignar-se a gestionar una Catalunya intervinguda seria desobeir el mandat de les urnes.