Ells mai no fallen

Què tenen en comú el 16 de novembre del 1918, el 4 d'octubre del 2014 i el 15 d'octubre del 2015? Doncs que són unes dates en què el món local ha visualitzat el seu poder i la seva transcendència en el camí cap a la llibertat. Des del municipi més petit, Sant Jaume de Frontanyà, fins al més gran, Barcelona. Tots són peces imprescindibles. Però anem a pams i expliquem cadascuna d'aquestes efemèrides. El 16 de novembre del 1918 centenars i centenars de representants municipals es van reunir a la plaça Sant Jaume i van anar en processó des de l'ajuntament fins a la Generalitat per portar al president un munt d'adhesions favorables a l'autonomia de Catalunya, que més tard donarien peu a les bases del primer projecte d'Estatut. Va ser una imatge històrica i icònica que es va repetir el 4 d'octubre del 2014. Llavors, més de 800 alcaldes d'arreu de Catalunya, i de color polític divers, van fer el mateix recorregut que els seus antecessors de l'any 1918, però en aquest cas per entregar als membres del govern les mocions favorables al 9-N –920 dels 947 municipis hi havien votat a favor–. Per primer cop, el crit d'“independència” va ressonar amb força, moltíssima força, a dins del Palau de la Generalitat. Ahir, 15 d'octubre del 2015, prop de 400 batlles van tornar a repetir un gest a favor de la consulta –o procés participatiu, com més els agradi– del 9 de novembre i van donar suport al president Artur Mas, en la declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Amb la seva vara a la mà, van tornar a demostrar que la millor arma d'un poble és la democràcia i també la unitat, perquè, tal com va passar el 4 d'octubre del 2014, es van veure polítics amb ideologies completament diferents. Molts alcaldes de Convergència i d'altres situats als antípodes com ara l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, i l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, d'Unitat Popular.

Ara cal canalitzar aquesta energia cap a l'objectiu més ambiciós que ha tingut mai aquest país: la independència. Els alcaldes segur que estaran al darrere per donar suport o empènyer si fa falta els partits. Ells mai no fallen.