Un respecte, sisplau

Aquest home calb demana respecte. Amb tota humilitat i sense ganes de mostrar-se esquiu, ni malagradós, prega que no violentin ni rebreguin el seu vot. Ni el seu, ni el que van dipositar amb entusiasme a les urnes del 27-S més de tres-centes trenta mil persones. Demana que aquells que contra tota legitimitat i contra tota evidència racional afirmen que el camí cap a la independència o passa per Mas o fracassarà, deixin d'anomenar-lo dogmàtic a ell, que entenguin, com a mínim, que el dogmàtic sempre és l'altre. Demana que no es dediquin a invocar la unitat quan el que invoquen és simplement submissió i que respectin el resultat de les eleccions i el criteri dels independentistes que no van donar suport a la llista que proposava Mas com a presidenciable, entre altres coses, justament per això. Els que pensen que sota el seu lideratge mai s'aconseguirà reunir les complicitats que calen, perquè la causa independentista sembla menys legítima i és més vulnerable i que per adonar-se'n només cal parar l'orella una miqueta més enllà del món autocomplaent i tebi on fan xup-xup.

Aquest home demana aire i respecte per als que, com ell, qui sap si malalts i delirants, mai definirien com un abnegat sacrifici presidencial el que va ser només l'acompliment –i a mitges– d'un compromís electoral; i que sap que els deliris, com els dogmes, sempre són aliens. Demana que els que s'aferren intransigentment a un color, deixin d'afirmar que el color de la independència no és important. Que no parlin d'odi, ni d'animadversió cega, quan topen senzillament amb la discrepància política, o quan se'ls retreu que hi hagi qui només sembla interessat en el procés si el lidera i controla. Que no s'abandonin a la gesticulació, ni als plaers de la litúrgia, ni a aquella llegendària estètica que ens atribueixen, encara que els mecanismes d'un estat hostil i grotesc –i també desconcertat i frustrat– no sàpiga articular cap més llenguatge que el de les querelles; que n'haurà de presentar moltíssimes quan comenci el camí de les ruptures.

Vivim temps de revoltes, de mobilitzacions, de retorn de la política en la seva accepció més digna. Són molt poques les generacions que poden notar com sota els seus peus es desplaça el corrent de la història i sentir-se'n protagonistes. Des de la perspectiva d'aquest país, els enemics són exactament aquells que qualsevol voldria com a enemic i qui sap si fins i tot l'alineació dels astres és la propícia. Centrem-nos, doncs, en el què, el com i el quan i procurem incorporar a tots els que arrufen el nas quan es parla del qui. Aquesta va ser l'estratègia fundacional de l'ANC, la clau de l'èxit, el veritable cor del procés i el precepte que quan es traeix tot trontolla. I aquest home que demana respecte, abans d'acomiadar-se, em diu amb un ímpetu que sé que sempre procura assossegar, que el que més greu li sap és que des de tants indrets i tan tenaçment, exigeixin a la formació política on es reuneixen les energies més lluminoses i esperançadores del país, que s'esquinci l'ànima.