Full de ruta
No va de noms
Si l'unionisme reaccionari dediqués tot el temps, l'esforç i els diners que dedica a l'insult, la calúmnia i la mentida a elaborar argumentaris en defensa de la “irrenunciable unidad de la patria”, potser li aniria molt millor socialment, políticament i electoralment a Catalunya. Que, després de centenars de portades, editorials, tertúlies i declaracions, després del 27-S el Parlament català sigui inequívocament independentista amb 72 escons dels 135 és gairebé un miracle. I mostra clarament que això no va de noms, no va de partits i no va de polítics. Va de la gent. I això és imparable. Perquè la gent unida sempre ha guanyat.
Un miracle que es valorarà passats els anys. L'independentisme s'ha enfrontat a una enorme i perillosa maquinària mediàtica. Una maquinària que ho té tot permès i que no permet cap error. Una maquinària que té tot el poder i tots els diners. Només això. Mentre que l'independentisme té centenars de milers de noms i els carrers per mostrar-ho. Tot això. Heus aquí la derrota dels uns i la victòria dels altres.
Els pròxims mesos seran crucials. Hi ha un país en joc. Hi ha una derrota dels que sempre guanyen en joc. I hi ha la constatació que un statu quo absolutament injust i oligàrquic pot acabar. Els atacs, insults i calúmnies seran enormes. Encara més. I seran individuals. I aquest serà el seu error. Alguns de nosaltres posem la cara en major o menor mesura, però, creguin-me, els importants, els realment imprescindibles, són vostès. Ningú és imprescindible excepte aquells que van sortir per milers als carrers cada Diada. Ningú és imprescindible, excepte el col·lectiu. L'unionisme reaccionari, el poder, no tem ningú en particular. No tem un faristol. No tem un nom en concret. Tem un acte ple. Tem una plaça plena. Tem un carrer ple. Els tem a vostès. Els noms no són importants. Les cadenes, les vies, les concentracions, les votacions i els parlaments com a reflex de la voluntat popular, sí. I això ja ho hem aconseguit. No deixin que ningú els robi això.
Mirin al seu voltant, vegin com són més i facin d'aquest país el que es mereixen. Una república independent. I això no hi ha portada, article o tertúlia que ho aturi.