Carme i Jorge, ‘ministresaures'

La política espanyola ha passat de la vellesa a la decrepitud en pocs anys i ara, en el moment més delicat, afronta el conflicte català amb la mateixa fúria temerària que els va portar a la guerra de Cuba o el desastre d'Annual. L'escenificació de La Moncloa ha servit per deixar molt clar que, com ha passat sempre en la història d'Espanya, no hi haurà diàleg, només coacció. El Parlament de Catalunya serà tractat amb la mateixa delicadesa democràtica que l'illot de Perejil.

Però si la política espanyola a Madrid fa pudor de naftalina, la política espanyola a Catalunya és pura arqueologia. El dia 20 de desembre s'enfrontaran –és un dir, perquè ho comparteixen gairebé tot– les candidatures de Carme Chacón i Jorge Fernández Díaz, dos dinosaures de la política antiga. Chacón i Fernández Díaz, malgrat la diferència generacional i de sigles, són dues ànimes bessones, ministrables permanents dels seus partits que han fet de la seva condició de catalans una quota que, hàbilment, realitzen en forma de càrrecs.

El ministre de l'Interior i l'exministra de Defensa són la mena de catalans que el règim del 78 necessita per autolegitimar-se. Són útils perquè subordinen la seva identitat catalana al projecte espanyol i combaten amb contundència els que no ho fan. En definitiva, són el tipus de catalans que quedaran sense feina just l'endemà de la independència. Aleshores descobriran que, en el fons, als catalans sempre els acaben tractant com a catalans. I s'adonaran que ja només són dos fòssils sense vitrina.