Sense Rivera

Una bona notícia: Albert Rivera triomfarà més o menys a Espanya, però se'l queden ells i nosaltres ens el traiem de sobre; tot i això hauria d'estudiar què passa amb els catalans quan arriben al cim a Espanya, i no sols en política, perquè ocorre el de sempre: “Roma no paga els traïdors”. Inés Arrimadas, una noia bufona sempre emmurriada, està en minoria. Altrament García Albiol és un racista reconegut amb una catalanofòbia digna de figurar als llibres sobre l'autoodi. A Madrid estan nerviosos i fan el que pitjor es pot fer: considerar Catalunya com una colònia. Es contacta amb tothom excepte amb els nostres representants. Estan manifestant que Catalunya no forma part d'Espanya. Com deia en un magnífic article en aquest mateix diari Salvador Cot: “El Parlament de Catalunya serà tractat amb la mateixa delicadesa democràtica que l'illot de Perejil.” He sentit veus, de la dreta timorata, que diuen que Rajoy ho té tot mil·limetrat i que en cada moment segueix un pla. Cal ser ingenus: Rajoy no ha cregut mai que Catalunya tingués personalitat pròpia i s'adona ara que l'erra i que el catalán bueno o fracassa a Madrid o fracassa a Catalunya. Rajoy i els seus s'han vestit de Caballero de la mano en el pecho i diuen que serem humiliats per l'ensurt que no dubten que resoldran a la força. Si Rivera mana molt, suprimirà les autonomies (això vol dir quedar-nos sense Catalunya Ràdio i TV3, que consti) i els bascos s'hi regiraran. Espanya és avui un problema per als pobles que hi som a la força, per a ells mateixos i per a Europa. No saben què vol dir llibertat, i el cas de les banderes independentistes als estadis així ho confirma. Em recorda la satírica cançó d'Ovidi Montllor La fera ferotge, quan diu: “L'alcalde s'encarrega, / fens ús dels seus poders, / de la fera ferotge / deixant-la sense dents.” Tant repeteixen això que som minoria que em pregunto: així doncs, per què us fa tanta por un referèndum?