El dia de la marmota

La precampanya de les eleccions a les Corts espanyoles s'està deixant sentir en el procés català. D'una banda, entre els partits espanyols comencen a sentir-se veus que aposten per la necessitat de diàleg i trobar una sortida política (PSOE) i, àdhuc, de realitzar la consulta (Podemos, IU) tot i que preferirien que Catalunya seguís a Espanya. De l'altra, Mariano Rajoy s'ha entrevistat amb tots els partits (excepció feta dels nacionalistes) per tal de fixar una posició comuna a l'hora de desactivar qualsevol iniciativa del Parlament català favorable a la desconnexió d'Espanya tal com diu la proposta de resolució pactada per JxSí i la CUP. Tanmateix, ara per ara, el pla de Rajoy no sembla que tingui més suports que el de C's i del mateix PP. Alhora, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, advertia que hi ha en marxa una insurrecció que cal sufocar i que el president Artur Mas no ha considerat la fortalesa d'Espanya i de l'estat de dret; mentre el de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, afirmava: “No enviarem la Guàrdia Civil a desfilar per la Diagonal, com voldrien els independentistes. No som tan ximples”, i el d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, reblava el clau: “La societat catalana està conduïda per fanàtics vocacionals.” Per si de cas, Carme Chacón hi afegia: “Combatrem per terra, mar i aire la ruptura que JxSí i la CUP pretenen.”

I quin és l'escenari avui dia a casa nostra? Certament, desconcertant i descoratjador. Per primera vegada hi ha al Parlament una majoria absoluta que va concórrer a les eleccions amb un programa explícitament independentista. Condició no suficient per garantir l'elecció de Mas de la que es pretén que sigui la darrera legislatura autonòmica per donar pas, mitjançant un procés constituent, a la primera de la República catalana. Tanmateix, la CUP, coherent amb els seus plantejaments, ha reiterat que no farà Mas president, alhora que també exclou alguns consellers (Felip Puig i Boi Ruiz) del futur govern. Paral·lelament, augmenten les dissensions internes a CDC per la supeditació del procés a les demandes de la CUP. Per acabar-ho d'adobar al filibusterisme parlamentari del PP, que no ha format encara grup per tal de bloquejar la junta de portaveus que hauria de trametre la proposta de desconnexió, i del C's i del PSC, disposats a demanar empara al Tribunal Constitucional per evitar la resolució, ha respost la presidenta del Parlament convocant la junta de portaveus dimarts passat. Convocatòria legal i reglamentària (després de les eleccions del 2006 i el 2010 ja es van celebrar juntes de portaveus sense estar formats tots els grups), però, potser, inoportuna atesa la complexitat del moment i la necessitat de no donar més munició a l'adversari polític. En suma, si ningú fa un pas al costat i no s'arriba a un acord, només queda convocar noves eleccions, la qual cosa amb una majoria de 72 escons seria molt difícil d'explicar. A més, els intents de fracturar el Parlament en dos blocs antagònics només beneficia els que s'oposen al procés català i recorda la campanya contra el nacionalisme basc i el lehendakari Juan José Ibarretxe de començament d'aquest segle: alguns tertulians de la televisió pública espanyola ja han apuntat gens subtilment el suposat paral·lelisme entre les pretensions de JxSí i els objectius que perseguia ETA.

En definitiva, un escenari complicat que mantindrà moltes de les incerteses fins al 20-D. En tot cas, hi ha certeses incontestables: la voluntat d'exercir el dret a decidir és majoritària i aplega pràcticament el 60% dels votants del 27-S, ja que en aquest cas cal sumar-hi també els vots de CSQEP i d'UDC. Una base prou sòlida i consistent per no perdre's en tacticismes o entrar en el bucle del dia la marmota, la qual cosa seria una pèrdua de temps i d'un avorriment insuportable.