On és Romeva?

Vull dir d'entrada que esperem amb candeletes que hi hagi pacte JxSí i CUP per a investir presidència i que aquesta presidència l'ocupi Artur Mas. Un cop dit això, recordaré què és la llista Junts pel Sí.

Sé que diuen que callem, que no destorbem les negociacions. Com ha dit en Bru de Sala, està bé que callin els que estan negociant, que no se'ls escapi ni una paraula perillosa que pugui engegar en orris el moment de compromís que vivim. Que callin els que negocien, però els que des de l'altra banda estem penjats dels mitjans, les tertúlies, les informacions, de tota mena, que anem a darrere de les revistes electròniques per a recollir-hi un bri d'esperança per a veure si les coses funcionen, aquesta gent hem de parlar. Podem parlar.

M'abstindré de posar-me amb què han de fer puntualment els nostres representants negociadors del gran pacte. També m'abstindré de suggerir-los com ho han de fer –tot i que com a votant hi tinc tot el dret–. El que ja no vull callar més és una sèrie de preguntes coents, que sembla que tothom s'empassa: On és en Raül Romeva?
On és l'Oriol Junqueras? On és la Muriel Casals? On són els alcaldes, les
persones no adscrites a cap partit, els de l'ANC, els d'Òmnium? On són els de l'AMI? On són els de MES? On són els de la PDD... i segur que m'oblido de preguntar on són tants i tants dels
135 candidats de Junts pel Sí que van anar amunt i avall de la nostra geografia predicant la bona nova, amb l'esperança que finalment poguéssim obtenir els necessaris escons per a realitzar, des del Parlament, el full de ruta tants de dies pactat, escampat, explicat arreu.

Vull recordar de passada que tot va començar quan el president Artur Mas i Oriol Junqueras no s'entenien en la fórmula per a anar a unes eleccions que substituirien el referèndum que fa un any el govern de Madrid ens va prohibir. El desacord en les formes va durar tant que, en un moment determinat, Muriel Casals, presidenta encara d'Òmnium Cultural, va dir, com en un clam: “Fem una llista sense polítics.” Però vam acabar amb un mixt, polítics i entitats, ben barrejats, sense

ordre estricte.

Hem guanyat per majoria de diputats al Parlament de Catalunya. Són moltes les persones que han treballat per les eleccions. Raül Romeva, com a cap de llista, és la persona damunt de qui ha caigut la gran responsabilitat.

Raül Romeva forma part de les comissions de deliberació per a acordar una investidura amb la CUP. Raül Romeva està fent una feina silenciosa, juntament amb la Marta, en Llach i tota una colla de gent, en Rull, home que considero el veritable successor de la cúpula de CDC juntament amb en Turull.

Serà president l'Artur Mas? A veure, els que vam votar JxSí vam veure davant nostre molta gent de la societat civil... Sí, aquells que volíem fer la llista sols. Vam veure els polítics, vam entendre que s'havia pactat la presidència. Tots hi estem d'acord. Però, el president no és pas JxSí. Junts pel Sí és molt i molt més. És una candidatura de la societat civil, la que va organitzar tot plegat des de les bases. És la candidatura a la qual els partits es van afegir.

Atenció, senyors polítics. Aquesta
societat civil és ben viva. Llegeixin, si no, les xarxes. No podran copsar gaire res més, ja que tenim un pacte de silenci i com que som molt i molt disciplinats –caram, els catalans... qui ens ho havia de dir–, doncs esperem. Però,
però no ens traeixin. Som dos milions de catalans. És un tant per cent que
supera amb escreix el que diuen els nombres freds. Dos milions de la societat catalana als carrers i apoderant-se del poder, com en les revolucions de
veritat, però pacíficament. No és una quimera.