Sempre falta paper

És una constant que he viscut durant tota la meva vida de periodista: la manca de paper. Quan va sortir el Punt Diari, tot i que alguns dies només trèiem al carrer setze planes teníem problemes de paper. No perquè no n'hi hagués a les papereres sinó perquè és molt car i augmentant el diari de quatre planes en quatre la factura va creixent. Ara el diari té a vegades més de setanta planes i falta paper. Què vull dir amb això? Que sempre tenim més notícies per posar que paper per donar-les. Aquesta reflexió ve arran d'un escrit que m'envia en Jordi Ferrer, de Premià de Mar, en què diu textualment: “Des de fa temps he comprovat que les informacions sobre les programacions de teatres i cinemes de la ciutat de Barcelona han desaparegut de l'edició del Maresme. No sé les causes d'aquesta situació. El meu prec és que s'hauria de tornar a inserir al diari la programació dels cinemes i teatres de la ciutat de Barcelona, tenint en compte el seu potencial cultural i la proximitat d'aquestes comarques, ja que en aquests moments com a ciutadà del Maresme em sento orfe d'aquesta oferta tan suggestiva que té Barcelona i El Punt Avui podria facilitar-la.” És veritat, Barcelona és el centre de gairebé tot, i les comarques del voltant depenen en moltes coses de Barcelona. N'he parlat amb els responsables del diari i tenen molt assumit que és un problema irresolt. El que passa és que la solució no és fàcil, ja que les edicions tenen unes planes pròpies que fan que tinguem la informació més propera i molt completa, i també una informació de serveis més general que donen totes les edicions igual. Aquí tornem al problema del paper. Caldria posar unes planes més per donar una informació completa a totes les edicions. De possible ho és, és clar, avui dia no hi ha gairebé problemes per a res. Tot es pot resoldre. Però el paper té un preu. És clar, sempre ens queda el recurs d'anar a internet. No m'ho han dit, però ho penso, tot i que segurament a molta gent com jo no ens és fàcil anar a internet. Hi anem, però ens fa mandra. Per això quedo bocabadat quan veig els meus nois que agafen el mòbil i quan encara n'estem parlant ja tenen la resposta a les mans. Jordi, no ens desanimem; jo crec que ho resoldran.

Canviem de tema. L'Anna Domènech m'envia un correu en què m'explica les seves peripècies per poder comprar El Punt Avui a l'aeroport de Barcelona. Va recórrer els diferents punts de venda i en tots li van dir que el diari s'havia acabat. En un li van comentar que en rebien pocs exemplars i només els caps de setmana. N'he parlat amb la gent de distribució del diari i m'han explicat que concretament a l'aeroport de Barcelona hi ha tres punts de venda d'El Punt Avui. Es veu que hi ha algun altre lloc que depèn d'una altra distribuïdora i aquests sí que no el tenen. El tema de la distribució del diari és complicat; ho vaig viure personalment al començament d'El Punt. Això ara ho podem lligar amb el que dèiem del paper. És pràcticament impossible saber quants diaris es vendran cada dia. Llavors l'única solució és fer mitjanes. El que no es pot és deixar grans quantitats de diaris, ja que el paper i el distribuïdor valen diners. El diari és un dels productes més efímers que existeixen arreu. L'endemà ja no val res, ha d'anar al parracaire. Hi ha dies que se'n vendrien deu més i d'altres que es retornen gairebé tots. Em fa pensar en la botiga on compro els croissants els caps de setmana. Hi ha dies que me'n podria endur tres o quatre i altres dies, sobretot si vaig una mica tard, que ja no n'hi ha cap. Si anem sempre al mateix lloc el millor és encarregar-lo. Però, és clar, a l'aeroport... Tinc més correus. D'aquí quinze dies ens tornem a trobar.