Merkel i els altres

Veure les caravanes atapeïdes que travessen carreteres de països del centre d'Europa remou les consciències de milions d'europeus. Són gent jove, acompanyats d'infants, que fugen de la guerra, la persecució i la fam. Saben on van però no hi poden arribar. Molts diuen que prefereixen la incertesa que els espera en trobar un destí que l'infern que han deixat als seus països d'origen.

L'Europa de la solidaritat i l'humanisme aixeca tanques, murs i filferros per aturar l'allau de nouvinguts. Cada cop que centenars de milers de ciutadans es posen la motxilla a l'esquena i abandonen la seva terra per cercar nous horitzons de benestar i tranquil·litat es produeixen convulsions socials i polítiques. Tant en els llocs de partida com en els d'arribada.

Davant aquesta realitat imparable que arriba per terra i per mar, Europa respon amb dues visions que es tradueixen en polítiques concretes. D'ençà de l'arribada massiva de refugiats, immigrants o perseguits s'ha produït un avenç preocupant de les posicions xenòfobes arreu d'Europa.

A Polònia ha recuperat el poder el partit Llei i Justícia, de Jaroslaw Kaczynski, germà bessó del president mort en accident en l'expedició per commemorar junt amb Putin les tenebroses matances de Katyn en plena Guerra Mundial. El nou govern serà xenòfob i antieuropeu. A Suïssa ha guanyat les eleccions el partit de Toni Brunner, clarament xenòfob i que es presentà a les eleccions amb una vinyeta d'un gihadista amb una bandera de la UE decapitant una dona.

En alguns països com Finlàndia i Noruega els partits d'extrema dreta condicionen el govern o hi estan. En altres llocs, com Hongria, Bèlgica i Holanda, els governs depenen de formacions clarament xenòfobes. Viktor Orban, primer ministre d'Hongria, no compleix els mínims requisits per ser un governador europeu. A Àustria el partit de Jörg Haider és la segona força més votada i el mateix passa a Dinamarca. A França, Marine le Pen està tan ben situada a les enquestes que podria ser la candidata més votada en la primera volta de les presidencials del 2017.

L'extrema dreta ha conreat un discurs antieuropeu i antiimmigració que s'ha consolidat amb l'arribada massiva de refugiats a conseqüència de la guerra de Síria. Davant aquest corrent de fons ens trobem el front liderat per Angela Merkel que s'està jugant la seva popularitat i potser el poder adoptant una actitud més comprensiva i generosa vers els refugiats que fugen a peu per carreteres i camins d'Europa central.

Merkel és la política europea que té una altra visió davant el conflicte més important des de fa anys a Europa. És una líder que fa el que creu que ha de fer al marge de les conseqüències polítiques de les seves accions. Ha dit que pot rebre 800.000 refugiats aquest any i que s'ha de buscar una solució compartida per acollir la gent que camina perduda per les fronteres europees. El seu discurs és acceptat per Hollande, Renzi, Rajoy i el govern de Suècia. Però a l'hora de la veritat ningú fa passos importants per acollir uns quants milers de refugiats. Hi ha por de la resposta de les urnes. Merkel corre un risc gran. Els moviments antiimmigració i xenòfobs augmenten a Alemanya. Cada dilluns, a la ciutat de Dresden i altres indrets del país el moviment Pegida reuneix milers de persones per defensa l'Europa cristiana amenaçada pels musulmans que arriben.

La gran coalició de govern amb els socialdemòcrates es manté, però personatges importants del seu propi partit democratacristià li discuteixen la generositat de la política immigratòria pensant més en les urnes que no pas com resoldre els problemes. Merkel fa deu anys que és cap de govern, ha resolt el millor que ha pogut la crisi de l'euro, ha anat a Moscou agafada de la mà d'Hollande per apaivagar la crisi d'Ucraïna imposant sancions econòmiques a Putin. I ara està pràcticament sola en la crisis dels refugiats.

Ho fa per raons humanitàries, socials i morals. Però també polítiques. Ha dit que l'arribada de tants centenars de milers de forasters serà positiva per a Alemanya, que necessita millorar la corba demogràfica injectant noves energies a una societat que tendeix a envellir-se. La immigració, afirma, portarà riquesa al país.

El que més sorprèn és veure com una líder alemanya es juga la seva carrera política en una qüestió que no s'adiu amb la imatge que el món té o tenia d'Alemanya i la seva història. Si es compara amb els corrents xenòfobs arreu d'Europa, la figura de Merkel s'alça com la de l'estadista de més nivell. Els estadistes es fan gairebé sempre anant contra corrent. I molt sovint perden el poder sobtadament.