Dignes i valents

Estiu de l'any 2004. Anys intensos ... Prestige, l'Iraq, Atocha. Anys d'intensa política. Anys d'estar molt enfadat i de començar a intuir que alguna cosa no anava bé. Anys de prendre consciència que aquell contracte social que ens prometia que si ens esforçàvem prou podíem aconseguir-ho tot era mentida. Anys de saber que viuríem pitjor que els nostres pares. Anys d'entendre que els partits i els polítics estaven molt lluny de representar-nos. Enmig de tot això un diputat per ERC al Congrés diu el que ningú diu i fa el que ningú fa. Verbalitza moltes de les queixes i sentiments de greuge que un poble tenia. Quatre minuts que contenien més decència i dignitat i legislatures senceres de PPSOE. Recordo que pensava que si algun dia feia política, l'únic que volia era ser la meitat de gran que aquell home. Aquell diputat es deia Joan Tardà.

Nadal de l'any 2012. La crisi castiga amb duresa, centenars de milers de persones es queden diàriament sense feina i els desnonaments s'executen a milers amb inclemència. Enmig de tot això un jutge alça la seva veu. Un jutge fart de veure tanta indignitat i indiferència. Un jutge que es juga el nom i el lloc manifestant-se contra una cosa que atempta contra els valors més elementals de l'ésser humà. Un jutge que condemna els desnonaments i que es nega a executar-ne cap més. Aquell jutge es deia Santi Vidal i després es jugaria el seu nom i el seu lloc de manera absoluta i definitiva per la llibertat de tot un poble.

14 de desembre de l'any 2014. El Senat s'ha convertit en certa manera en un cementiri d'elefants. Una cambra concebuda com una cambra de representació territorial que reflectia la diversitat d'un país de països com Espanya és ja una jubilació daurada per a alts càrrecs que s'han portat prou bé en els seus partits perquè els premiïn amb això. Una distorsió enorme de la naturalesa primera de la institució. Enmig de tot això, una senadora es dirigeix a la vicepresidenta del govern i li diu directament el que tants altres diuen estant a fora. Que tot allò és “inútil” i “prescindible”.

I avui tinc l'enorme honor de compartir projecte polític amb tots ells. I amb molts d'altres tan dignes i valents com ells. I serem més dignes i valents que mai. I defensarem el vot dels catalans. I defensarem la República Catalana. I direm més alt i clar que mai que hem guanyat.