Estat unit

Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Albert Rivera fent pinya contra el procés. La maquinària estatal, tan lenta quan convé, ha funcionat com un rellotge. Consell d'Estat, Consell de Ministres, Tribunal Constitucional. La fiscalia de l'Audiencia Nacional es va avançar 24 hores a la resolució del Constitucional i va ordenar de manera preventiva que policia, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra detinguessin tot funcionari que se salti l'ordenament jurídic espanyol (parèntesi: vivim en un estat en què la fiscalia ha de recordar a la policia que té l'obligació de detenir aquell que no compleix la llei).

I reblant aquesta unitat d'acció de l'Estat espanyol, la corona. En un gest igual de simbòlic que el seu càrrec, el rei Felip VI va anul·lar la seva agenda per donar una imatge de transcendència del moment polític. Govern, oposició, prohoms, jutges, policia i monarquia: tots a l'una per deixar clar qui és estat i qui no. Tota aquesta mobilització contrasta amb: un govern en funcions, un president qüestionat, uns partits independentistes dividits i, per si fos poc, un dels enginyers del procés, Francesc Homs, deixant l'executiu per preparar la campanya electoral de les eleccions (espanyoles) del 20 de desembre. Hi havia un calendari previst en què els partits sobiranistes havien de tenir un govern fort amb un Parlament al darrere i en què es prendrien les decisions de pes de l'inici de la desconnexió. S'aprofitaria així el trasbals que suposa per a Espanya tenir dissoltes les Corts (és el Senat qui ha d'aprovar la suspensió d'una autonomia), un Rajoy en funcions i a partir del 20-D un PP en minoria.

Però com seran les coses que, si aviat no hi ha govern, a partir del 9 de gener es girarà la truita: un govern espanyol fort podrà fer i desfer mentre a Catalunya es viuen dos mesos de transitorietat perquè el Parlament ha tornat a quedar dissolt. És ben bé que a més d'estat cal tenir sentit d'estat per poder-lo exercir.