Comptoir Voltaire, París

Els terribles fets de París tornen a atiar la controvèrsia sobre la funció dels poders públics en relació amb la seguretat, el conflicte entre el control de l'Estat i la llibertat personal que, en moments com aquest, dominats per la por, la inquietud i el neguit, ens retorna a la ment una coneguda sentència de Goethe: “Prefereixo cometre una injustícia abans que suportar el desordre.”

Pronunciada fa més de dos segles, aquesta polèmica reflexió d'un dels símbols de l'època de les llums que encara avui aporta claror al nostre món, forma part de la discussió sobre les polítiques de seguretat actuals, intentant establir i determinar fins on pot arribar la recerca de la seguretat sense lesionar els drets de l'individu, un plet que discorre en paral·lel a les consideracions sobre els orígens i les causes dels conflictes.

La societat europea ha basat el progrés dels seus individus en la garantia de la tranquil·litat social. Sovint, exportant hipòcritament el conflicte fora de les fronteres; altres vegades, acceptant tensions de més o menys baixa intensitat com a sobreeixidor necessari.

La situació actual, però, posa a prova la capacitat d'encaixar un clima d'inseguretat total com el que genera el terrorisme indiscriminat. La societat occidental es troba en la necessitat de decidir fins on cedeix llibertat individual per tal de preservar la seguretat col·lectiva. Alhora, els governs han de garantir aquesta seguretat sense travessar les fronteres que porten a la pura repressió o a la discriminació, per no causar l'efecte en els ciutadans que es troben atrapats entre la pistola del terror al clatell i la de l'Estat a la cara.

El debat no és senzill i encara ho serà menys si s'afronta no pas des de la serenitat sinó des del pànic. És difícil, tanmateix, mantenir la calma després d'una massacre com la que acabem de contemplar, amb terroristes disparant a tort i a dret per acabar immolant-se davant d'un comptoir que porta el nom de Voltaire, aquell que un dia va dir: “Matar-se no és pas sempre una bogeria. Però generalment, no és en un atac de raó, que la gent se suïcida.”