El Codi Penal com a resposta

Per aconseguir l'objectiu polític de la independència cal saber interpretar molt bé la realitat, però és imprescindible no cometre grans errades. Aquesta setmana hem vist com la inèdita majoria absoluta de diputats independentistes del Parlament de Catalunya han aprovat una declaració política històrica que fixa l'inici formal del camí cap a la república catalana i, alhora, hem vist com aquesta mateixa majoria no ha sabut investir el president de la Generalitat, que permetria formar un nou govern per afrontar el procés polític iniciat en millors condicions.

Aquesta feblesa per elegir president, sumada a l'escenificació de l'Estat, que ha reunit d'urgència el rei, el cap de l'oposició, el Consell d'Estat, el Consell de Ministres i el Tribunal Constitucional per suspendre una resolució política, pot haver donat motius per creure que el procés independentista no té recorregut.

L'error d'encallar l'elecció del president provoca decepció però no fa descarrilar el procés. Afortunadament, sembla que la majoria independentista s'ha conjurat per evitar convocar unes altres eleccions perquè, aquest sí, seria un error irreversible i una falta de respecte inacceptable als votants.

Qui sí persisteix en l'error és el poder polític espanyol. El Partit Popular de Rajoy ha aconseguit imposar el relat que la manera de defensar els interessos d'Espanya és amb el Codi Penal a la mà. Creuen que l'estratègia política basada a intimidar els governants, els parlamentaris electes i els funcionaris al servei de les institucions dissuadirà els catalans de voler viure en un estat independent.

La intimidació fa efecte fins que es trepitja la dignitat. Per l'Estat espanyol és insostenible tenir governants i parlamentaris processats criminalment, condemnats i empresonats. La Unió Europea no podria acceptar tenir presos polítics entre els seus ciutadans per haver comès el crim de defensar el mandat democràtic sorgit de les urnes. El Codi Penal no és cap resposta. Com va dir Raül Romeva al Parlament, si no és avui, serà demà; si no som nosaltres, seran uns altres.