Franco deshibernat

El 1975 encara hi havia diaris de tarda. A Barcelona eren vespertins El Noticiero Universal (conegut com a Noti i com a Ciero), La Prensa (òrgan de propaganda de la dictadura, com el matutí Solidaridad Nacional, la Soli) i Tele/eXpres (escrit així), un diari jove, atrevit i d'esquerres fins on es podia ser-ho en plena dictadura. El director Manuel Ibáñez Escofet va incorporar col·laboradors incisius com Ramon Barnils, Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Jaume Perich o Josep Maria Huertas. No era l'únic diari que llançava dards antifranquistes entre línies, però era el més audaç i més constant. Per als progres de l'època Tele/eXpres, Triunfo i Por Favor eren lectura obligatòria.

És difícil d'oblidar la portada del Tele/eXpres del 18 de novembre del 1975. Com que els metges havien refredat el cos del dictador fins a 33°, el titular, a cinc columnes, deia “Franco, hibernado”. Tothom estava pendent d'aquella agonia, es palpava una esperança il·lusionada i molta por per les urpades d'un feixisme també moribund. Van ser dies tensos en què l'alegria i el xampany que ja començava a córrer s'havien de dissimular als domicilis i sense fer soroll. Jo, que duia la barba, el jersei i els pantalons de pana preceptius de progre, recordo aquell titular com una bomba. Els somriures maliciosos se'ns van congelar amb un temor inesperat: ens l'allarguen, el converteixen en una mòmia viva (de fet ja ho era feia temps) per prolongar la dictadura indefinidament.

Avui sabem que aquells temors eren certs. Efectivament, Franco estava hibernat i, passats els terratrèmols de la transició i de la democràcia, l'han anat deshibernant, primer de mica en mica i ara amb ostentació. Franco es manifesta cada dia, és la veu del ventríloc que parla per la boca de múltiples personatges i recupera per a Catalunya el concepte de provincias traidoras amb què havia castigat Guipúscoa i Biscaia. Com diu aquella del PP, Arriba España!