Les empreses no són cromos (2)
Les empreses estan formades per capital i treball. La gestió està en mans del capital, que té la paella pel mànec. Això es dóna tant a les empreses privades com a les públiques. No és el moment de discutir el perquè de la prioritat del capital sobre el treball, però sí per recordar-ho: qui controla el capital controla l'empresa.
Deia la setmana passada que la distància entre el capital i el centre de treball afavoreix la tendència a tractar les fàbriques o els centres de treball com si fossin cromos. Aquesta és la situació de les multinacionals, que tenen filials escampades pel món. Segons les condicions de mercat, fiscalitat o d'estabilitat política poden canviar la fitxa de Catalunya per la de Madrid o la d'Eslovènia per Àustria. El factor del treball queda supeditat a l'estratègia de l'empresa mare i els treballadors acomiadats, amb la indemnització que els correspongui. Els Estats Units han tingut una llibertat d'acomiadament com cap altre país, gràcies al fet que el seu mercat de treball ha estat gairebé sempre molt ample i els treballadors podien trobar feina en una altra empresa.
A vegades el centre de treball és a milers de quilòmetres del centre de decisions. Recordo un empresari nord-americà que em deia que tenia una fàbrica a Barajas (sic). De tant en tant, viatjava de Nova York a Madrid, despatxava amb el seu director a l'aeroport de Barajas, i seguia amb un vol cap a Milà o Frankfurt per repetir la jugada. Per ell el factor del treball venia representat per unes despeses de personal en el compte de resultats de l'empresa.
Però també hi ha situacions més complexes de desconnexió entre el factor del capital i el factor del treball. No citaré noms concrets, però podria fer-ho. Una persona de classe mitjana té uns estalvis o un pla de pensions. És el banc amb el qual treballa el que busca la millor inversió per als estalvis o per als diners ingressats en el pla de pensions. En el 99,9% dels casos, el titulars dels recursos –dels diners– no tenen ni idea d'on han anat a parar. Només esperen treure'n un rendiment i d'això en fa responsable el banc amb el qual treballa. És possible que els seus diners vagin a parar a un fons d'inversió que juga amb les empreses com si fossin cromos o a una empresa que fabrica armes i és possible que l'estalviador o inversor sigui una persona amb una sensibilitat social que no aprovaria de cap manera aquest destí.
En una societat en què el govern i la població tinguin un alt sentit de la responsabilitat social, el poder del factor del treball es pot trobar reforçat per una legislació i el comportament de la societat civil. Les polítiques que s'anomenen neoliberals prediquen la llibertat de mercat total, ja que consideren que aquest té capacitat d'anar-se adaptant. Potser sí que ho fa, però triga temps, mentre s'imposa una injustícia social. Si l'estat ho regula tot el resultat és pervers, com es va comprovar prou bé a l'antiga Unió Soviètica. Capgirar la societat com pretenen els de la CUP només portaria a un col·lapse econòmic i a viure en una illa deserta com la d'El Tricicle. La solució acostuma a ser el camí del mig, de la reforma i del fet de valorar més el comportament ètic.
