‘Laudato si' i la cimera del clima
A la vigília de la Cimera del Clima de París (COP-21), que no es prepara esperançadora, és oportú reflexionar sobre el que ens diu Laudato si (“Lloat sigueu”), la carta encíclica del papa Francesc, inspirada en el Cant de les criatures de sant Francesc d'Assís, sobre la cura de la casa de tots, és a dir de la Terra. La presentació, el 18 de juny a l'aula nova del Sínode del Vaticà, per primera vegada amb una alta representació de l'Església ortodoxa, va tenir un extraordinari ressò més enllà dels cercles estrictament confessionals. Personalment mai vaig imaginar que una encíclica pogués sintetitzar amb tanta radicalitat el pensament i les alternatives ecologistes. No m'explico com no se'n parla més en les tertúlies televisives, en les nostres acadèmies i universitats i en els partits polítics, d'esquerres i de dretes; fins i tot en les noves organitzacions “revolucionàries”.
Les personalitats de l'Església catalana que han esdevingut pioneres en la defensa de l'entorn són les que s'han manifestat més joioses (vegeu el recent número dedicat a l'ecologia de Qüestions de vida cristiana). Entre elles voldria destacar el bon amic i coratjós mossèn Josep Dalmau, impulsor del santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia de Gallifa; Lluc Torcal, el pare prior del monestir de Poblet que ha aconseguit que tota la congregació cistercenca visqui en la pràctica aquesta “conversió ecològica” que ens proposa Laudato si; entitats com ara els Casals de la Pau, el Centre d'Estudis Joan Bardina, Justícia i Pau, Eco-Concern i Nova Innovació Social, entre d'altres. No ens podem oblidar de Lluís Maria Xirinacs i Raimon Panikkar, que varen defensar una filosofia basada en el concepte anima mundi, una unió entre divinitat, món natural i humanitat.
“No hi ha dubte que el deteriorament de la natura és també conseqüència del consumisme i del caràcter desordenat del nostre desenvolupament i progrés”, ha escrit el cardenal Lluís Martínez Sistach referint-se a l'encíclica; una opinió que ben segur explicitarà àmpliament el proper 23 de novembre al llarg d'una conferència que donarà a l'Ateneu Barcelonès organitzada per la secció Ecologia i Recursos Naturals.
‘Laudato si' denuncia un capitalisme financer sense ànima que no respecta al Sud les lleis ambientals del Nord i que controla l'aigua i els recursos amb visió mercantilista. I adverteix: “L'energia nuclear, la biotecnologia, la informàtica, el coneixement del nostre propi ADN donen al poder econòmic un domini impressionant sobre el conjunt de la humanitat.” La reacció no s'ha fet esperar. Els lobbies energètics s'han manifestat dient que l'encíclica ha anat “més enllà del perímetre eclesial”. En el capítol cinquè, el papa ens parla d'un “canvi de rumb” inevitable per aturar la degradació del planeta. I ens confessa el seu escepticisme sobre les cimeres mundials del medi ambient, ja que “les negociacions internacionals no poden avançar significativament per les posicions dels països que privilegien els seus interessos nacionals per sobre del bé comú global”. Aquesta és també l'opinió d'entitats científiques independents, com ara la Climate Action Tracker de Bonn, que han dictaminat que la COP-21 no estarà a l'altura. I és que els estats han presentat uns plans insuficients per frenar el canvi climàtic per sota dels dos graus d'augment de la temperatura respecte dels valors preindustrials. La síndrome del fracàs de Copenhaguen el 2009 (COP-15) plana sobre l'espectacle mediàtic i polític que s'ha organitzat a Le Bourget.
El papa Francesc fins i tot opina sobre tècniques financeres que ja s'han demostrat corruptes. “L'estratègia de compravenda de bons de carboni pot donar lloc a una nova forma d'especulació i no servir per reduir l'emissió global de gasos contaminants”, escriu. Una constatació situada als antípodes de la posició de Christine Lagarde, la directora gerent de l'FMI, i de Jim Yong Kim, president del Banc Mundial, que defensen fixar un preu elevat a les emissions de CO2.
En el terreny ecològic estem davant d'un pontífex progressista. El seu proper pas serà reformar la banca i les finances del Vaticà per fer-les coherents amb la nova teologia holística. I aquí haurà de superar la resistència dels sectors conservadors de la cúria.
