Seguretat i informació

A principis d'aquest any arrande l'atac gihadista a la redacció de Charlie Hebdo es va activar el nivell quatre de seguretat (sobre cinc) davant del risc d'accions terroristes i aquest és el nivell que es manté després dels atemptats de París. La presència policial al carrer, que hi era, s'ha tornat a fer altre cop més evident i en esdeveniments considerats d'alt risc s'ha incrementat. Només cal veure el dispositiu policial desplegat a Madrid amb motiu del clàssic. Davant situacions com l'actual de gran alarma social, la presència al carrer d'agents uniformats i els controls de seguretat en els llocs públics donen certament seguretat als ciutadans, ajuden a apaivagar, si més no momentàniament, la por que es va instal·lant en una societat que comprova estupefacte com els horrors d'una guerra que es lliura a milers de quilòmetres de casa es poden reproduir aquí.

És sota l'argument d'aquesta seguretat que ara els països de la Unió Europa han acordat endurir els controls a les seves fronteres de ciutadans provinents de fora de la UE, no es descarta fer un registre de moviments dels ciutadans dins la Unió i hi ha qui encara va més lluny i proposa carregar-se el tractat de Schengen i acabar precisament amb un dels pilars del projecte europeu, la lliure circulació de les persones. Segur que algunes d'aquestes mesures poden ser profitoses en la lluita contra el terrorisme, però el cert és que hi ha un cosa que necessita millorar, i molt, i es la coordinació entre les policies i els serveis i les agències d'intel·ligència d'Europa. Els atemptats de París han deixat al descobert les vergonyes de les policies de diferents països, com han reconeguts els mateixos ministres d'Interior. Hi ha hagut importants errors en l'intercanvi d'informació, cosa que fa pensar que de res servirà controlar les fronteres sinó es treballa en equip, si els diferents serveis d'intel·ligència no treballen coordinadament. És aquí on rau la base per a la veritable seguretat.