Sense por

No serà que no van avisar els poders polítics de l'Estat, algunes de les principals empreses, la patronal dels bancs, fins i tot l'Església... Però els catalans s'hi encaparren. No tenen por quan van a votar. Ho diu el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), igual com ho deien anteriors sondejos.

Les eleccions “generen diverses sensacions”, assenyala el baròmetre del CEO, i ofereix un ventall d'exemples tot demanant als enquestats que puntuïn de 0 a 10 la intensitat amb què les havien percebut. Segons aquesta enquesta, la sensació que més han sentit els catalans a l'hora d'anar a les urnes és esperança i il·lusió. Totes dues per damunt del 5 com a mitjana d'intensitat. Seguit de prudència, confiança i incertesa, totes tres en la franja del 4,7. En darrer lloc, i a notable distància, apareix la por. De 0 a 10, un 2,28.

Conclusió: el famós discurs de la por no ha fet forat entre els votants catalans. Això deu voler dir que la maduresa democràtica de la nostra societat és molt superior a la impressió que en tenen alguns dels governants –i no tan governants– que van entrar en campanya.

Tant de bo fóssim tots plegats més prudents quan s'intenta vincular segons quins termes a debats que es plantegen al carrer dins de les més estrictes regles del joc democràtic i de manera absolutament pacífica. Ben mirat, s'hauria de contemplar com un privilegi una societat disposada a debatre com vol viure.

Per tant, i veient tant les eleccions del 27-S com el debat postelectoral que està generant, podríem dedicar molts mots a descriure la manera com s'està desenvolupant, repassant els darrers dies podríem fins i tot parlar de sorpresa, expectació, desconcert, contradicció, confiança, inquietud, desil·lusió, equilibri, paciència... Però, mai de por.