Estem en guerra

Després dels tràgics atemptats de París se senten massa tambors de guerra. Afirmen que “estem en guerra” el president de la República, François Hollande, diferents mandataris europeus i fins i tot el sant pare de Roma. “Estem en guerra” és una afirmació molt perillosa que cal fer servir amb molta prudència i com menys millor. Perquè a les guerres hi ha víctimes humanes com –dissortadament– va passar a París divendres. A les guerres hi ha d'altres víctimes, com ara la llibertat d'expressió, la concòrdia i la veritat. Les societats democràtiques es divideixen en bons i dolents... Tot un desastre que afortunadament no està passant en el nostre entorn tot i que en patim el mal ambient general i les conseqüències. Vaig viure en primera línia periodística els atemptats de l'11-M a Madrid i d'altres. Encara avui intento evitar els llocs dels fets perquè enganyosament vull fugir d'aquell mal record que mai s'esborrarà del cap. En el nostre entorn i deixant els polítics de banda. S'està abusant a l'hora d'esmentar els tambors de guerra de suposats experts i comentaristes que fan de l'opinió, sense tenir una correcta informació, un tema lleuger i fàcil. Ho deia Josep Pla: “Opinar és fàcil.” Per això, “tothom opina”... Malgrat tot, aquests comentaristes i suposats experts connecten fàcilment amb una bona part de la societat que clama venjança. Sovint coincideixen aquells comentaristes que demanen guerra per evitar el conflicte de civilitzacions amb aquells que tenen la veritat absoluta i no volen parlar de res. Ni amb ningú... Ni dels problemes que puguin tenir a l'escala de veïns. No existeix el diàleg.

Davant de les novetats guerreres, també n'hi ha que es passen de la ratlla, com ara Podem quan diu que no està en el seu programa electoral una aliança de totes les forces polítiques contra la “guerra santa”. Com tampoc és de rebut demanar un minut de silenci per les víctimes de París i acte seguit demanar un altre minut silenciós per les bombes que llancen els francesos i nord-americans sobre Síria.