Els encreuats d'en Giralt

És llei de vida que totes les coses tenen un començament i un final. Però els finals costen d'acceptar. Jo no he fet mai mots encreuats. Però en faig cada dia, ja que la meva dona, la Judith, no se'n perd ni un. I sempre surt algun dubte i mira si jo l'hi puc resoldre. Per tant, durant anys he fet els mots encreuats de l'amic Joan Giralt, que viu a la Selva, però no em feu dir on, ja que canvia de residència algunes vegades. Bé, en Joan no és un home de lletres. Això dels mots encreuats ha estat una afecció que li ha durat molts anys, molts. Els té comptats, n'ha fet 27.000, que déu n'hi do. N'havia fet per a l'Avui durant força temps, va fer els primers mots encreuats en català a Presència i, quan va sortir el Punt Diari, en Pius Pujades, amic seu, el va pescar, i els ha anat fent fins a finals del mes passat. Quan li deia que això dels encreuats no era pas per a mi, sempre em contestava: “Però si són molt fàcils de fer.” I ara veig que els d'en Giralt ho eren, de fàcils. I tenien una altra particularitat, que sempre sortien temes concrets de les comarques gironines. Alguns lectors, no gaires, és cert, han notat el canvi. I m'ho han dit. No sé si els d'en Giralt eren més fàcils o no, però eren diferents. I pel que veig, amb això dels mots encreuats passa com en tantes coses a la vida, tot és qüestió d'acostumar-s'hi. Ara, en l'edició de Girona d'El Punt Avui surten els mateixos mots encreuats que en les altres edicions del diari, signats per un tal Miquel Sesé. I alguns lectors m'han dit que els troben més complicats, no tan senzills com els d'en Giralt. És possible, però em sembla que és més problema de no haver-los pres la mida. Això és el que dic a la meva dona quan esbufega per trobar la paraula adequada. Durant tot el temps que he estat a El Punt he mantingut un contacte amical amb en Joan Giralt, fins i tot li havia encarregat que em fes mots encreuats per a revistes municipals, quan jo em dedicava a donar suport als ajuntaments més aviat petits que no tenien els mitjans per fer el seu butlletí o la seva revista. I en Joan no em fallava mai. I això que ja us podeu imaginar que no corrien gaires diners pel mig. Per a en Giralt mai era un problema. Crec que aquesta ha estat sempre la seva gran afecció, però no l'única. Perquè, deixeu-m'ho dir, en Giralt ha fet moltes feines a la seva vida, la darrera com a representant del cava Peralada. Fins i tot havia treballat cinc anys a Guinea, en el món del cafè. Crec que per això té més mèrit que durant tota la vida d'El Punt hagi fet cada dia els mots encreuats, amb una fidelitat absoluta. Em sembla que ja està bé que als seus 85 anys ho deixi per a altres. La meva satisfacció, i la vull compartir, és que encara que deixi de fer els mots encreuats ell continua ple de vida i il·lusió. Això és fantàstic. Joan Giralt, gràcies, per la part que em toca d'El Punt Avui, per la teva constància i fidelitat. Recordes bé que, quan en Pius Pujades et va contractar, et va dir molt clar: “Però no cobraràs, de moment, no tenim diners.” I ho vas fer. Gràcies, una vegada més.

Canviem de tema. Una lectora del Maresme, que prefereix no donar el nom, m'envia un correu sobre un error que va detectar en un article de Vicent Sanchis. L'autor va citar en el seu text del dia 22 d'octubre “les set plagues d'Egipte”, quan en realitat en van ser deu, segons diu la Bíblia, en el llibre de l'Èxode. Diu l'Anna: “Potser els de 35 anys en avall, més joves que els meus germans petits, no saben gaire de què va, però en l'article del senyor Vicent Sanchis aquest error em va fer mal als ulls.” Doncs tens tota la raó, subscriptora del Maresme, les plagues d'Egipte van ser deu i el somni del faraó parla de les set vaques grasses i set vaques magres. És allò que sempre diem: qui no en remena no en trenca. Gràcies per la precisió.

I acabo. Veig que són molts els lectors que em parlen del procés i de les dificultats que hi ha per arribar a algun acord. Esperem que al final tot es resolgui bé.