El preu de l'aigua

Aquest és un dels serveis públics que s'han augmentat sensiblement, d'una forma sistemàtica i progressiva. Els ajuntaments tenen facultats per aplicar reduccions en el preu, però no s'hi apunta gairebé cap municipi, perquè ja els està bé.
I com en tants altres ordres de la vida no hi ha, per part del consumidor, un seguiment sobre l'evolució dels preus, ni ningú que l'empari, buit que aprofiten les administracions per rescabalar-se amb notable abús.

Es pot comprendre, mirant el rebut que
il·lustra aquesta crònica, el desconcert que provoca a qualsevol particular rebre en el seu domicili –al mateix temps que li carreguen l'import al compte corrent– una factura d'aquest tipus. Resulta que l'aigua –el que es pot dir el consum d'aigua– ascendeix en aquest cas a 150,14 euros, però cal afegir-hi un “cànon” que arriba a sumar-hi 596,19 euros (gairebé quatre vegades més que el preu de l'aigua) que junt als altres components –tots genuïnament inflats– situen el total en 925,55 euros. Un desvari per a una família!

El cànon de l'aigua és un impost que es paga per tal de subvenir a les inversions que l'Agència Catalana de l'Aigua ha de fer per mantenir el procés de subministrament a tots els municipis. La Generalitat ha anat augmentant aquest cànon, amb lleis els anys 2012, 2014 i 2015, al mateix temps que s'acudia a les privatitzacions per aconseguir un diner ràpid i poder atendre les insuficiències pressupostàries endèmiques que patim, i s'assegurava rendibilitat al comprador de les concessions, a còpia d'augmentar preus! El resultat és a la vista: les famílies que tenen un consum limitat poden suportar un preu raonable, però a tot aquell que ha comès la imprudència de viure en una casa aïllada amb un entorn li claven periòdicament –cada trimestre– un rebut com aquest. I no es pot queixar enlloc: se li suposa prou poder adquisitiu per fer-hi front.

Per altra part si es calculés el cànon per mesos resultarien uns mesos més afectats que altres –perquè no és el mateix el consum del juliol que el de l'octubre– però els surt més a compte fer el càlcul sobre la suma trimestral del consum, aplicant així el tram 4 a 4,48 euros m³, quan el tram 1 és de 0,48 euros m³. Vegeu la diferència.

En aquest, com en altres impostos (patrimoni, successions...) Catalunya surt perjudicada en relació amb el que s'aplica en altres comunitats. L'endèmica falta de recursos públics obliga a fer aquests disbarats, que el consumidor només pot apaivagar tancant l'aixeta, o canviant de domicili. Altres solucions no cal esperar-les perquè estarien políticament i social mal vistes, en pretendre ajudar qui consumeix més del compte.