LA GALERIA
Carlets, escarlets, escarlots
Hi ha hagut d'haver molts escarlets aquesta tardor, perquè fins i tot un servidor n'he trobat cada dia que hi he anat. Quan sóc al bosc, no m'obsessiono pels bolets tot i que hi vaig per a això: per caçar-ne. La meva dona (que sempre en troba més que jo) s'afanya bé prou a dir-me que no estic prou atent i em distrec mirant els arbres, el cel, les fulles seques, les herbes, les pedres...
L'escarlet, a part del valor culinari que a la Garrotxa s'utilitza sobretot per a estofats i barreges, té un valor d'emoció instantània i sobtada quan, a tocar una alzina (ulina, en dialecte nostrat) i prop d'un boix entre una clapa de molsa se t'apareix l'escarletera, un aquí, dos allà, quatre més enllà… Hi ha la gran sort que és molt difícil confrondre'l amb altres bolets, el seu color i forma és ben característic: unes taques vinoses al barret un xic més fosques cap al centre, una composició carnosa, molsuda, consistent, i una forma hemisfèrica si és jove. Tant si és jove com no tant, les vores del barret tendeixen a la involució, és a dir que es cargolen una mica cap a l'interior. Però tot això és fàcil de descriure; allò que costa d'explicar és la petita emoció d'haver trobat una escarletera. Durant uns segons res no compta, tot queda en suspens, no se sent ni fred ni calor, ni cansament ni suor: han aparegut escarlets i la seva presència ho omple tot. Llavors passeges la vista una mica pel voltant, i veus que allà sota un rostoll de bruc n'hi ha dos més d'amagats, que en un lloc molt concret la molsa s'ha aixecat una mica i apareix el barret d'un altre que empeny el verd amunt; unes passes més, rost avall, n'hi ha tres més enganxats pel peu fent com un vano vermellós… Et vénen ganes de no collir-los (de no collir-los encara, ep!) i contemplar-los a pleret. Finalment, i com si fos una mercaderia sagrada o quasi, els vas agafant un per un bo i col·locant-los al cistell amb cura i unció.
Ja sé que si algun boletaire del meu poble llegeix això, pensarà que ho podia haver escrit un habitant de la gran ciutat que troba mitja dotzena d'escarlets i ho explica com si fos una aventura al Serengueti. Els boletaires de la Garrotxa, aquesta tardor, cullen els escarlets a cistellats, en poca estona i no gaire lluny de casa. Les pluges del 2 i 3 de novembre han fet el miracle: han sortit molts carlets (segons els llenguados puristes), molts escarlets (segons nosaltres), i molts escarlots… a Olot.