Bèsties i humans

El festival Temporada Alta amaga moltes sorpreses, algunes de les quals són difícils de compartir perquè, fulgurants com són, deixen petja en la memòria de qui les ha vist però no es poden recomanar perquè ja s'han esvaït. No és el cas de Bèsties, l'última producció del Baró d'Evel, la companyia de Blai Mateu i Camille Decourtye que proposa un circ nou, atrevit, fascinant i captivador, on els animals no hi són per fer bonic o per demostrar habilitats sinó que participen de l'espectacle com a protagonistes, amb tanta intensitat dramàtica com la dels humans –pallassos, acròbates, músics, ballarins i contorsionistes– que els acompanyen. Bèsties, produïda pel mateix Festival i per un munt d'organismes i teatres francesos, es podrà veure el desembre al Mercat de les Flors. Si hi van en sortiran renovats, potser plens d'interrogants, amb la satisfacció de qui ha percebut el vol d'un ocell i en ressegueix el rastre, com si aquest fos realment visible i no pas una il·luminació o un miratge. A Bèsties hi ha ressons de Buster Keaton, de Totò i Pasolini (per allò del corb que filosofa, però també per un magnífic clown italià, Piero Steiner), de Charlie Rivel i de Poltrona, de Diderot i Kundera, de les novel·les de viatges i de recerca de la balena blanca. Hi ha música i dansa en una combinació que tant s'acosta a la cerimònia tribal com a la lleugeresa del moviment perquè sí. Hi ha olors, de palla, d'animalitat. Hi ha humanització de la bèstia i bestialització de l'home. Hi ha agermanament de les espècies, que comparteixen una aventura ignota, en una narració que es construeix a mesura que avança, sense guió preestablert. I, sobretot, hi ha una elevació del circ a la categoria de relat amb sentit, més enllà de l'autonomia dels números, integrats el valor, l'habilitat o la destresa en un discurs sobre el buit, sobre la necessitat de córrer o de trobar un amagatall.